Com sempre, torno a anar enredarit amb els posts... Dimecres passat, amb el MarcS ens en vem anar al Serrat d'en Muntaner, al Clot de la Mònica. La idea era iniciar al Marc a la via llarga: xapatges, reunions, nusos, rappel...
La via escollida va ser la Alberto Gonzalez, amb 2 llargs de 45 i 35 metres respectivament, i amb dificultat de IV sostingut en tota la via.
El primer llarg va per una placa tombada amb alguna petita panxeta a superar amb bona presa. Són 45m protegits amb 6 o 7 parabolts (alejes considerables però posats on toca) on la màxima dificultat serà veure la següent xapa. Aquest llarg el vaig pujar jo de primer, després de fer-li un recordatori del muntatge de reunions, triangles de força, etc... al Marc.
El segon llarg el va pujar de primer ell. Comença amb uns passos més tombats de III per encarar una placa més vertical de IV amb bona presa i finalment torna a tombar fins al cim de la paret, on hi ha la reunió. Segueix la tònica dels 5 o 6 parabolts (una mica més junts al tram vertical).
La via és ideal per iniciar-se a vies de varis llargs que crec que és el que es buscava. Per baixar toca rappelar: vem unir la 2na corda, que duiem a la motxilla, amb la que escalavem per tal d'assegurar-nos arribar sobrats a l'instal·lació de sota i amb un 2n rappel a terra.
Vem aprofitar bé la tarda tot i lo ennuvolat que estava. L'únic fallo va ser descuidar-me el casc a casa ;(
6 comentaris:
Ja es tracta d'això, anar guanyant metres i experiència!
Iepa pere!
Que segueixin les cròniques de vies llargues! Ja t'ho vaig dir: n'estic segur que t'atraparia més que l'esportiva.
Jo classica forever! Diumenge amb el Xavi Farré vam fer la Gam de la paret de diables i avui amb un colega de Manresa em fet el diedre Pericman a la nord d'Ecos! Quins viacals les dues! Fent vies així t'adones que n'es de bonic escalar!
Sort i amunt
Ei Pere!
Vía molt maca, ideal per iniciar. A mi em va agradar molt.
Per cert quin descuido amb lo del casc, les cabres sempre et poden fotre quan menys t´ho esperes.
Salutacions!!
jortx, i tant. Ara ja puc anar a fer alguna altra via mes llarga amb el Marc ;)
marsi, el que jo faig comparat amb els viacals que escales... fa pena! tu si que ets un bou!
I referent a la via llarga vs esportiva... si que se que m'atraparia mes, pero per causes diverses l'esportiva la puc practicar molt mes que la via llarga...
A veure quan tornem a escalar junts!
ivang, es ideal per inciar, si. Sort que es molt ramposa i veus el cim per anar controlant les cabres... sino ens n'aguessim anat a fer esportiva :P
Ei, molt bona pinta la via. Hi portaré al meu germà, que fa molts anys que no fa cap via llarga, i penso que seria un bonic retorn.
Ahir vaig arrancar una presa de la Barco de locos (penso que no era una presa trascendental) i tampoc duiem la gibrella al cap, CAGUNDENA!!
Salut!
Ayssssss.... el cap.... :-))))
Una bona forma d'anar encadenan metres i experiencies... :-))))
Sin prisa pero sin pausas... :-)))
Publica un comentari a l'entrada