Massima vibrazzione 4/4: Ports de Beseit

Arribem de nit al parc natural dels Ports de Beseit... entrem a una carretera tallada per obres i a la que podem busquem una pista per entrar-hi amb els cotxes i buscar un lloc per dormir.

Trobem una esplanadeta que farà el fet. Posem les màrfegues i ens estirem dins dels sacs. La nit és estrellada i suposem que a l'enedmà farà bon dia.

Em llevo amb la cara humida. M'estarà caient resina del pi que tenim al damunt? Estarà plovent?
Obro un ull i veig que el dia està ennuvolat i fa fred, no es resina sino que són gotetes que van mullant-nos lentament. Em fa mandra llevar-me i penso que ja ho faré si plou més fort, i segueixo dormint.

Bé, el Dani i el Pelut es van llevant i em també em toca aixecar-me. Quina mandra de dia: tapat, ventós i fa fred! Esmorzem quatre galetes i anem cap a Horta de Sant Joan a esperar uns companys del Pelut. Durant l'espera ens trobem al Terrible i la seva companya i decidim fer un café al Bar mentre consultem les ressenyes. Ells ja porten un parell de dies trepant pels Ports i avui, pel mal temps, ja marxen cap al Berguedà.

Finalment arriben els que esperavem i ens dirigim cap a la No vendas la piel del oso sin haberlo cazado de la Gronsa Sud. D'aquesta manera, sembla que estiguem fent cordada de 5 ja que ens anirem trobant a cada reunió.

La via:
La via consisteix en una mena d'escalada en adherència per plaques tombades de conglomerat. Compte que és fàcil, pel que fa a grau, però exposada. No m'extendré a explicar els llargs ja que són tots bastant semblants: placa tota l'estona i algun tram fisurat o de diedre.
Compte ja que a vegades costa encertar el camí: hi ha algun llarg que costa de veure per on va i cal navegar una mica, com per exemple el penúltim, que en comptes d'agafar el marcat diedre de l'esquerra, el Dani va tirar recte per la placa i cap a la dreta... escalant 50 o 60 metres i destrepant-ne 40 per tornar a agafar la línia de la via. Ull!

Equipament:
Actualment, trobarem un parell de parabolts per llarg i les reunions reequipades amb 2 o 3 parabolts del 12, amb anelles per rappelar.
El llarg més dur potser és el del final on si que hi vem posar alguna cosa mes (un parell de peces com a molt i un parell de bagues savineres per l'arbre que hi ha.

Roca:
La roca es molt bona en tot el recorregut a excepció del tram final de l'últim llarg on quan tomba, està plè de pedres sueltes. Compte amb no tirar-ne!

Descens:
Al acabar la via (nosaltres vam fer R final a una sabina que hi ha abans d'arribar al cim pq no ens arribaven les cordes), cal pujar a dalt i anar en tendència a l'esquerra seguint alguna fita. Quan hem acabat de pujar amunt i anem en descens, trobarem una sabina on hi ha una baga i una anella per fer-hi un ràppel que ens deixarà a l'inici d'una canal ben marcada a l'esquerra. Anirem baixant per allà (hi havia una corda fixa que ajudava a baixar un tram patinós) fins arribar al riu
i del riu cap al cotxe.

Bé, van ser 4 dies molt fanàtics amb molt bona gent, molt bon ambient i molt bon temps a excepció d'aquest últim que ens vem pelar de fred. Vaig fer molts metres i vaig aprendre molt.
Espero poder repetir l'OPERACIÓ SOL l'any vinent! ;)

Salut a tots els vibrantes d'aquell pont de Desembre!