Pastereta, Diedre Bonington

A l'endemà d'escalar la Homedes amb el Quim, vaig quedar amb l'Ivan per anar a fer una mica més de via llarga a prop de Terrassa, Montserrat. La via escollida va ser el Diedre Bonington, al Serrat de la Pastereta.

Deixem el cotxe, fem el material i la pixadeta de rigor. Veient l'experiència anterior i sabent que hem de rappelar 50m, agafem dues cordes simples (quin putu horror, m'he de comprar cordes de 8,5mm ja!). Escalarem en simple i la 2na corda a la motxilla.

Enfilem la pujadota del mal. Fa molta humitat i arribem bastant xops al peu de via. Ens repartim els llargs, la idea és que jo faci el 1r i el 3r i l'Ivan el 2n (tràmit) i el 4t. Com sempre, la pràctica és totalment diferent a la teoria.

• Ll1, V. Comença enfilant-se per una rampa de 3r i ja tenim el primer problema: xapar el 1r parabolt. Esta alt i fotre's un pinyo allà implica fer-se mal. M'ho miro, m'ho remiro i al final l'aconsegueixo xapar. Salvat! Malgrat tot, mentalment m'he quedat tocat i encara més al veure les distàncies entre les següents assegurançes... així que preferixo cedirli el llarg a l'Ivan i pujar-lo de segon. L'Ivan no té problemes malgrat les distàncies entre bolts, també llaça un merlet i posa un parell d'aliens en foradets. Jo de segon em trobo en que sembla que no sàpiga escalar, la motxilla pesa molt i fer els passos em van costant. Tot i així arribo a la reunió (un parell de bolts amb anella) sense haver-me de penjar enlloc però déu n'hi do com allunyen!

• Ll2, II. Canviem torns i el faig jo.... res a dir, només és un canvi de reunió caminant per una repisa i fent uns passos de Tarzán entre unes branques que ens deixaràn a una reunió, de dos bolts sense anella, al peu d'unes plaques espectaculars.

L'ampla repisa del 2n llarg

• Ll3, V. L'Ivan em demana si vull tirar jo de primer, però altre cop veig els seguros a Cancún. Ja he canviat el xip i acabaré la via de segon de cordada. Aquest llarg segueix amb la tònica del 1r, assegurançes lluny, però encara és més vertical. De segon amb la motxilla em costa però també l'acabo treient, és un llarg molt bo. Altre cop els aliens ens han ajudat a minimitzar les distàncies entre seguros.

L'Ivan gaudint de les excelents plaques montserratines de la cara sud.

• Ll4, V. Com l'anterior, amb la diferència que als últims metres ja progressem una mica en diedre-bavaresa. Altre cop l'Ivan segueix gaudint de primer i jo gaudint de segon.

Per baixar, unim les dues cordes i fem un ràppel de 50m fins una mica més avall de la R2, on un nou ràppel de 15m, des d'un arbre amb unes bagues, ens deixarà al terra. L'altre opció és desfer el LL2 per tornar a la R1 i rappelar des d'aquella instal·lació.

Primer ràppel

Ha estat un cop dur, pensava que aniria més sobrat i m'he trobat que vaig cagat com sempre a la que els seguros allunyen. Igualment he disfrutat però no ha estat el mateix, me'n vaig amb un regust agredolç de vacances... a desconectar, a descansar el colze i gaudir de les platges i del sol!