Ports postvacacionals 2: Caspa i càries

El segon dia pels Ports, tot i que alguns (jo no) se'n van anar de festa i tornàren a les 5 del matí, també vem escalar.

Era diumenge, tots -menys jo- duien un bon tute de metres i s'havia d'acabar bé, disfrutant i amb rialles i somriures (Raquel style!). Així que ens en vem anar a la Caspa i càries (ressenya.net), una via de l0ve-climbing total a la Gronsa Sud, en Quicu en David i jo.
Mentrestant, el mestre-i-mentor Mimo amb en Víctor farien la Picasso Miró les Tàpies, a les Moles, just davant.

Experiències religioses al porxo del Convent!

Els llargs ens els vem dividir al principi. Com que erem tres, per minimitzar els canvis de cordes, el Quicu faria els 2 primers, jo els 2 del mig i en David els 2 últims.

Per començar, vem enfilar-nos rampa amunt fins que vem trobar una reunió de dos parabolts amb anella, d'on vem preparar-nos i vem començar a escalar. Diria que el primer llarg no el vem fer per on tocava però a partir del segon ja vem tornar a la via.

• L1: començant en una bona repisa, enfilem per una rampa fàcil amb bona presa fins a buscar un parabolt, d'allà seguim per una curta fissura-diedre que ens deixarà altre cop en una rampa fàcil fins a la R1.

En realitat la via comença a la dreta d'uns
sostrets vermells que es veuen a la foto.

• L2: allà vem intuir que on érem era la via que havien fet el Víctor i el Dani el dia anterior, pensant que estaven a la Caspa i Càries, vem veure una reunió (R1) més a l'esquerra i vem anar a caçar-la i superar-la per arribar a la R2 bona de la via. Altre cop, més rampa típica de les gronses amb un passet una mica més difícil per sortir de la R1 real.

Reunions a prova de bombes

• L3: Primer intercanvi de cordes, miro amunt i començo a veure parabolts com qui comença a trobar rovellons: un aquí! un més amunt! i un altre! i un altre! Et van guiant per una travessa en diagonal cap a l'esquerra. Aquest llarg ja és una mica més tiesso que els dos anteriors però la dificultat no passa de IV+ i està assegurat a prova de bombes. I'm loving it! La R3 em costa de trobar, quan estic apunt d'arribar a un gran arbre per fer reunió allà, miro avall i la veig darrera d'uns matolls. Desgrimpo i faig reunió on toca, una gran repisa on fins hi tot, un dels companys aprofita per anar a c**ar.

• L4: Llarg llarg, guapo i disfruton, només cal anar seguint els parabolts per una placa amb molt bona presa. Tatarejo alguna cançó mentre escalo, bona senyal :)

En Quicu arribant a la R4

• L5: Canvi de cordes de nou i surt en David cap amunt, decidim fer la R5 a la Possible Reunió que hi ha més amunt i realment és molt més còmode. Aquest llarg tot i ser de V- l'he trobat un pèl més complicadet que l'anterior, potser a causa del "relax" d'anar de 2n de cordada..

En Quicu recuperant el L5

Jo arribant a la PR que va ser la nostra R5
(recomanable fer-la aqui)

• L6: Flanquejem uns passos cap a la dreta per encarar l'última genial placa, quin final senyores i senyors! :D Allà és on trobarem l'únic pas dur de la via, un V apretat on s'ha de tibar de bon canto amb peus dolents. La resta IV+.

Cim!

Per baixar, de la Gronsa Central, al arribar a dalt anem una mica cap a l'esquerra on trobarem una sabina amb uns cordinos i una anella. Farem un ràppel de 30 metres justets i baixarem per una canal que ens tornarà al camí dels estrets.

I al arribar a baix... premi! Un bany merescut (a pilota picada, clar!) de tots els buenorros que hem estat escalant per allà: Dani, Víctor, David, Quicu i jo.

Xooof!

Ho he de reconeixer, he trobat l'aigua gelada i tal com he entrat, he sortit! Però ja ha anat bé per refrescar i netejar una mica, que ja tocava la dutxa de la setmana! jejeje
Ens assequem tot prenent el sol (oh que bé!) i ens n'anem cap a la plaça d'Horta de Sant Joan, on ens espera la colla. Ens repartim entre els cotxes i cap a casa. Gran cap de setmana!