de la Roca dels Arcs a Alòs de Balaguer

El dissabte 24 de Gener va ser un dia marcat pel vent.

Ja feia temps (anys!) que tenia ganes d'anar-hi però no va ser fins aquell mal dia que ens hi vem decidir. Amb el Marc escollim la Lleida de la Roca dels Arcs. I a la R1 ens baixem per varis motius: bloqueig mental meu, vent, fred...

Cal posar peu de foto?!

Així que veient el panorama, trec la guia del Salvatge Oest de Catalunya de la guantera i veiem que el sector més proper és el Cal Cari d'Alòs de Balaguer. I cap allà que anem!

• Capità Nemo, V+. Més cinquè que cinquè sup. Sobreequipada i amb bon canto.
  

• John Silver el llarg, 6a+. El marc encadena a vista i jo llepo. Es veuen les marques de dos cantos que sembla que hagin petat, ja que el pas el trobo bastant difícil per tractar-se d'un 6a+. Bastant sobreequipada.
  

• Torracollons, 6a+. Surt a vista! Adherència de la dura. M'ha fet estar a punt de llençar la tovallola i deixar-me caure en varis passos, per sort he tingut confiança i he seguit amunt :) Aquí, comparant amb les altres vies, hi ha uns bons sartenazos.
  

Un torracollons a la Torracollons ;)

• Tendido supino, 6b. Just quan ja la tenia anant a lorsai em deixo caure perquè em pensava que sortia recte amunt a buscar la R de l'altre via i no li veia gens de color al pas. Un cop al cotxe veiem que anava a buscar la R de l'esquerra... que burro! Segueix la tònica d'alejes de l'anterior.
  

Abans de marxar, el Marc prova la Variant en top-rope i comenta que la troba bastant dura!

Arribant al tram dur de la via Variant.

Al final encara hem salvat la papereta... Queda pendent l'estrena de veritat a la Roca dels Arcs un dia que no faci tant vent ;)

Ja he escalat a Siurana!

Ens llevem, esmorzem i just abans de marxar de Lo Refugi arriba el Kletterer. M'havia estat trucant però per aquells mons de Déu jo no tenia cobertura (aiiii el Garrafone). S'apunta amb nosaltres a Siurana i seguint els seus consells anem al sector del Corral Nou on hi ha varies vies de grau baix, bona roca i bon equipament.

• Núm 6, V. L'Alba i jo començem per una via solitaria amb un parell de ressalts que li donen el grau. Ens sembla més fàcil i potser li donariem IV+ com a molt. La Muscul Musculman de Vilanova de Prades és més difícil, per exemple.

L'Alba encadenant el V i el V+ del mig

Els altres han estat fent les vies de V+ de més a l'esquerra i ens recomanen la del mig.

• Núm 4, V+. Encadeno a vista tibant fort a la part de dalt, i és que no és pas fàcil!

D'allà ens desplaçem fins al final de tot del sector, on hi torna a haver 6ens. Allà el Marc s'ha endut un 6c al 2n intent després de que el Kletterer li montés. Hi ha força gent a la zona ocupant els 6a's així que ens en tornem cap a l'altre extrem amb l'Oriol i l'Ane.

El sector dret amb vies de V a 6c.
Un klettòrius-precarius encadenant el 6c de la zona.

Anem fins el sector que queda davant la timba i l'Oriol encadena a vista el primer 6a+ i el segon 6a. A mi el pati no em fa gaire gràcia i ens posem amb la primera en top-rope.

• Núm 28, 6a+. Ens pensavem que era un 6a i surt bé fins als passos d'adherència de dalt. Em jinyo i faig un pas d'A0 a l'igual que l'Alba. Tal para cuál :P

L'Alba al començament del 6a+ i l'Oriol
encadenant el 6a que comparteix reunió

L'Oriol li fa uns pegues a la via núm 26 (6c) en top-rope però té una entrada prou bloquera i va gronxant-se per damunt de la timba (després ens explicaria que se l'ha arribat a treure, però com que no ho hem vist no ens ho creiem :P).

Començar a escalar amb pati dóna el seu rotllo...

Amb l'Alba decidim anar cap a l'altre sector on estarem més còmodes i tranquils. Allà l'Aleix s'acaba de treure a vista la núm 2 (6a+) i me la deixa amb les cintes posades.

• Núm 2, 6a+. Bonica via amb un primer tram de tibar i un segon tram d'equilibri i preses romes. Encadeno a vista sota la mirada del Kletterer. Segur que m'ha transmès la màssima vibrazzione in the vertical!

Jo encadenant amb embergadura :P

Al baixar tb tinc la Núm 1 amb les cintes posades i després d'assegurar a l'Oriol i que m'expliquéssin bé on eren els cantos decideixo posar-m'hi de primer.

Oriol i Aleix al 6b.

• Núm 1, 6b. Inici de regleta petitona, invertit, pas llarg per pillar canto, 3 remades i sortida roma. Com anell al dit, encadenada al flash!

Val a dir que aquestes dues vies (la núm 1 i núm 2) me les he apuntat amb un plus menys. Pel meu gust estan un pèl sobrecotades.

Abans de marxar anem a celebrar el encadenes del dia al bar, almenys Siurana no ens ha fotut la colleja de Vilanova de Prades... segurament hem escollit un bon sector per pujar una mica la moral ;)

Tres bloggers a la foto i 2 semblen sants
amb aquestes llums que tenen sobre el cap :P

Les collejas de Vilanova de Prades

Escalar a Vilanova de Prades o "com no encadenar res":

Altre cop ens reunim l'Oriol i l'Ane, l'Aleix, el Marc i l'Alba i jo per anar a tibar-li un finde sencer. Ens decantem per les serres del Montsant i Prades, i divendres marxem cap al Lo Refugi de Cornudella.

Dissabte matí és el dia escollit per anar a Vilanova de Prades. Cap de nosaltres hi ha estat (a excepció de l'Oriol, però com que arribaran més tard decidim nosaltres), així que sobre les ressenyes optem per el Barranc de Viern.

És un sector Sud-Est amb vies des de IV a 6c+. Ideal per nosaltres!

No estem sols, hi ha un grupillo de nois una mica més petits que nosaltres que també li estan apretant, però no és problema ja que tenim proutes vies per tots.

Un dels nois a El Nen, V+

Només començar el dia comença a emboirar-se. Hi ha molta humitat i carda rasca. Per sort al migdia la boira s'esvaeix i acabem escalant al sol!

Les vies que vaig provar jo són:

• Muscul Musculman, IV+. Encadeno però escalant lent i malament, la trobo dificilíssima per ser un IV+! L'Alba decideix baixar-se a mitja via degut al fred, no es sentia els dits.

L'alba amb els dits glaçats

• Tomix, V+. Part inicial molt guapa fins que arribes a l'ultima xapa, d'on m'acabo baixant tinguent la reunió a la cara. Una bofetada al final de la via després d'una gran secció de tibar de bon canto m'enganxa per sorpresa i mal escalfat, passo.

• Me entiende?? 6a+/b. El mal gust de la via anterior fa que m'hi posi en top-rope, i ara va i encadeno a vista. Cagundes! La via era més dura pel que fà a passos però més homogènia que l'anterior.

L'Oriol i jo a Me entiende, l'Aleix a Ginko.

• Pirineu, 6a+. Més motivat li faig un molt bon intent a vista caient amb la R a la cara... ja se m'obrien les mans i no vaig veure el canto de peu salvador. Llàstima.

L'Aleix i jo a diferents trams de la via

• Ginkgo, 6a. Pensant que em sortiria m'hi poso de primer però baixo a mitja via per intentar-la de segon. De segon encara surt pijor que de primer... Bufffffff que rara! L'Alba també s'ha de penjar en algun pas però l'ha escalada molt millor que jo.
  

L'Oriol i l'Alba al mateix pas, com canvia la perspectiva!

A destacar el vuelo de l'Aleix a la Ginko i l'encadene del Marc a vista i en top-rope a Agüita (6c+).

El fotògraf del dia i el Marc lluitant la Viagra

Acaben el dia l'Oriol i el Marc fotent-li pegues a la Viagra (6b+) amb les últimes llums.

Les misterioses ombres escaladores...

Per sopar, ens n'anem al bar de la plaça (la penya barcelonista de Cornudella) a fer les birres, el sopar i mirar el partit del Barça. Ens tracten molt bé i ens fotem les botes per 10€ per cap. Val la pena anar-hi!

La meva primera cascada, la Husky

NOTA: Ja sé que de poc serveix una piada de gel de fa un més, però un disposa de poc temps per actualtizar el blog :P

El dissabte 10 de gener, amb el Tranki dèiem d'anar a fer la Conrado-Altimira al Grà de Fajol, però aquell cap de setmana donaven bon temps el diumenge i només podiem quedar el dissabte. Pel dissabte, només donaven bo a Boí, i el fanatisme era tant que vem fer un puja-i-baixa.

Divendres marxavem tard... però encara vem arribar prou d'hora a casa l'Òscar a Pont de Suert, on ens esperava amb dos amics, el Fabio i el Paco, per sopar. Moltes gràcies!
Els espaguettis, el pà casolà, les infusions i el vi van amenitzar unes grans converses sobre la vida, les parelles, el sistema, l'escalada... i és que a tot se li pot buscar un nexe!

Anem a dormir tard i ens aixequem d'hora. L'Òscar ens prepara un esmorzar ràpid (gràcies de nou), ens bebem un redbull i cap amunt. Neva, les màquines llevaneus encara no han passat i faig una conducció prudent sobre 3 dits de neu. No tenim problemes ni trobem gel, arribem bé a Caldes de Boí on ens equipem i començem a caminar.

Primeres llums del dia

La idea original era fer la Antàrtic, però l'Oscar va desaconsellar-ho. Amb la neu caiguda el dia anterior, segurament purgaria.
Ens va recomanar la zona de la Cascada de l'Oscar, etc... (roques negres?) on podriem fer varies cascades d'un o dos llargs per anar agafant-li el rotllo. L'altre recomanació era la Husky i tot i que l'Oriol ja l'havia fet un parell de cops, al final vem anar-nos-en-hi.

Uns revolts abans de la presa, a mà esquerra tenim una tartera (nevada). Vem enfilar-nos per allà fins al peu de via on ens vem encordar i l'Oriol va començar a tirar-li.

La tartera

Primer un ressalt primet de 75/80º, encaixonat entre les roques. Seguit d'una superació d'un tronc caigut a mitja canal i un segon ressalt una mica més dret que l'anterior on el Tranki ja posa un cargol, més amunt en posa un altre i el llarg va perdent inclinació.
Fem reunió en un gran arbre preparat per rappelar i d'allà segueixo jo amunt per fer el canvi de reunió (sense cap dificultat).

1rs ressalts del primer llarg, i "la husky" (2n llarg).

Ara si que tinc un bon glaçó davant meu! 25m de cascada amb un primer tram vertical i després ja tomba un pèl. Quan hi ets, al tram vertical sembla que desplomi i al tram tombat sembla totalment vertical!

TRanki i PGB

L'Oriol la puja un parell de cops per la part més dreta, jo també però en top-rope. Després, prova de pujar per llocs menys usuals ja en top-rope i donem la jornada per finalitzada.

Fabio a l'esquerra i overbooking de top-ropes a la dreta.

Al 2n llarg (la cascada en si) hem estat escalant junt amb un parell de guardies civils de muntanya i també amb en Fabio i en Paco. Salutacions si em llegiu!

En Tomás a l'esquerra i en Fabio col·locant un cargol a la dreta.

A l'hora de plegar, el més còmode és baixar per un camí que queda al costat de la cascada, però nosaltres baixem rappelant ja que hem perdut un cargol pel camí o a peu de via. Mala sort, no el trobem i a sobre se'ns enganxen les cordes... desfem els nostres passos i acabem arribant al cotxe 1h més tard del previst.

Jo assegurant i l'Oriol començant el 1r ràppel.

Carretera, kilòmetres, ens expliquem la vida, menjem... es fa tard. A un l'esperen a Andorra, a l'altre a La Bisbal d'Empordà... més kilòmetres i a descansar després d'un dia de disfrutar com camells! :)

Últimes llums del dia

Boí és friki! Caldrà tornar-hi!

Primera visita a Céllecs

Primera escalada de l'any i coneixo una escola nova: Céllecs.

Quedo de nou amb l'Aleix, que ell ja hi ha estat, i em guia pels laberíntics camins d'accés als sectors. Fa fred, així que anem directes a La Placa; on hi toca el sol i hi ha les vies més llargues de la zona per anar escalfant (gràcies gran jefe Mohawk per les suggerències!).

Com sempre, les primeres vies del dia em costen i la roca no l'acabo de trobar tant adherent com el sauló de Solius. De fet em fà com alèrgia fer-hi algun pas de fè... no obstant, encadeno totes les vies que provem a la primera i a vista:

• Lopitekus, 4b. Diu la guia que és un diedre d'adherència que tothom ha de fer un cop a la vida... doncs és un bon reclam per començar! ;)

• Peus peus, 4c. Una mica més difícil que l'anterior. Jo segueixo anant al meu ritme de cargol i en canvi l'Aleix em fa una demo de confiança en l'adherència local i velocitat. Ambdos encadenem.

La placa amb les seves 4 vies.
Si fos Banyadores n'hi haurien 17!!!! ;P

• Mocs de gos, 5a. Aquí ja hi ha més guassa, sobretot a la part final! Per sort un és llarg i arriba just al canto salvador -no exempt de patiment-. Torna a sortir a la primera al meu ritme slow-down.

• Tos de gos, 5b. Aquesta via ja no té tantes regletes com les anteriors, és més fineta i potser la que se m'ha donat millor de La Placa, suposo que degut al bon escalfament realitzat.

Amb aquestes vies fetes mirem les de més a la dreta on hi ha uns nois escalant-hi, però al veure que l'única diferència amb les vies anteriors és un pas a bloc a l'entrada, decidim canviar de sector.

Baixem tot xino-xano cap al sector Minguet, on desitjem que encara hi toqui el sol... però no! Toca escalar a l'ombra gelant-nos de fred. Almenys les vies, malgrat ser curtes, són intenses i t'escalfen mentre les escales!

Començem per la més assequible de la zona per anar pujant de grau successivament:

• Diedre minguet, 5c. A vista tot i que m'he de remirar el pas de passar-me al diedre pq no llegeixo bé la seqüencia de regletes de la dreta. L'Aleix també li posa el rotpunkt.

• Minguet, 6a+. Intento atacar-la a vista pels passos d'adherència/equilibri de sota però em patina un peu. Mi torno a posar repetint la seqüencia de peus que seguia i em trobo ja a sota els passos de desplom. Impresiona més de lo que és, tot i que cal trobar la bona posició. Encadenada al segon tiento! L'Aleix ho intenta per abaix però desisteix i prefereix apuntar-se-la entrant-hi per l'esquerra, rebaixant el grau a V+.

L'Aleix afrontant els últims passos

Animat per l'encadenament provo un l'altre sis-a de la zona:

• Menstruacio frustrada, 6a/6a+. Vaig a vista i també acabo encadenant, tot i que m'he vist a punt de volar quan pujava peus abans d'agafar els cantos laterals de l'esquerra. Tot i així he apretat fort i he arribat a la cadena! Bé! L'Aleix no té tanta sort com jo (segurament s'ha gelat mentre m'assegurava), però la monta amb una sola relliscada.

Jo ben content després d'encadenar-la! :D

Finalment, aprofitem que li hem deixat el top-rope posat a la via que ens queda entremig de les últimes dues per acabar de rematar el dia:

• 38 Tacos, 6b. Primer s'hi posa l'Aleix, que ja està més calent. Però no hi ha manera. Jo vaig darrera (gelat com un pingüí) i les mans i dits em fan molt mal a la que els intento encaixonar a la fissura. Supero algun pas en A0 per acabar de desmontar-la i plegar, que és tard i m'esperen!

L'aleix arribant al bombo

No està malament, primera visita a Céllecs i una pila d'encadenaments al sarró :)
L'escola m'ha acabat de convéncer més a la que hem baixat al Minguet, caldrà tornar-hi i seguir intentant pujar per aquests tsunamis equipats que tenen pel Maresme ;P hehehe!

L'alpinisme no és per PGB's!

En Piter i en Gatsaule, ells si que són homes de veritat!

Un parell d'alpinistes de veritat

Els primers 4 dies de les meves festes de nadal, vaig destinar-los a fer l'alpinista amb dos grans companys.

Roc Melé (2.811 m)
El primer dia vem anar al Roc Melé i va ser la meva primera experiència amb l'ski de muntanya.

Un alpinista de veritat i un de broma.

Cal dir que em va costar canviar el xip i arrossegar els skis, clar que perdre una arandela d'un pal i trencar més endavant l'altre no van ajudar massa... Sort d'en Pere que és un tio amb recursos de veritat i vaig poder sortir del pas.

La pringada del dia.

Ara que la novatada em va passar factura i veient que encara em quedaven dies de patiment, vaig optar per no fer cim i esperar-los més avall. Sort del plomes!

Gatsaule i PGB foquejant - Piter i Gatsaule al cim.

La baixada va ser disfrutona tot i que cap al final vam haver de remar una mica.

A trams neu pols, a trams un paquetot de neu tova.

Per més informació de la sortida consulteu els blogs d'en Pere i en Joan.

Al arribar al cotxe i despedir-nos del Joan, vem anar fins a Pas de la Casa on vem aprofitar per comprar uns pals nous, menjar i benzina. Per dormir, ens vem quedar a la Gite d'Etape d'Hospital pres Andorre. On vam dormir i esmorzar molt bé a un bon preu.

Fet pols!

Pic d'Esquelle (2.878 m)
A l'endemà ens vem trobar amb en Joan altre cop i el Marc a Pas de la Casa. L'objectiu era fer el Pic Negre d'en Valira però ens vem acabar despistant i vem fer un pic veí, el Pic d'Esquelle.
Començem des de peu de pistes. Els homes van davant obrint traça, els novatos nem darrera, esbufegant.

Marc i Pere intentant agafar el ritme...

A mitja pujada el Marc té problemes amb les pells de foca i decideix que no pot continuar i decideix baixar a Andorra a comprar quatre coses i a esperarnos al cotxe.

Problemes tècnics

El Joan té un dinar així que a la que arriba l'hora, ha de baixar sense poder fer cim.

L'HOME, en majúscules

Amb en Pere seguim amunt, arribem al coll després de fer moltes zetes degut a la pendent i al tou de neu verge que hi ha.

En Pere non stop

Al coll ens posem les ganivetes ja que la pala final està glaçada. Altre cop, entre esbufecs i suor arribo al cim on en Pere fa estona que m'esperava. Visca!!!! El meu primer cim amb skimos! ^_^'

Cim! Llàstima de mala visibilitat

Ens fem la foto, treiem pells i avall! Una confusió meva ens fa disfrutar d'una baixadeta per una pala genial, seguit d'una nova foquejada per tornar al coll U_u'
D'allà una baixada per un bon tou de neu verge ens torna a l'embut on el Marc havia reculat.

Bona baixada sols...

La visibilitat dolenta fa que ens menjem algun que altre desnivell però acabem la baixada sense problemes. Al final, com sempre, toca remar una mica fins que arribem a les pistes on podem gaudir d'una baixadeta sols fins al cotxe.

Cansats però feliços!

Per la piada tècnica millor consultar el blog d'en Piter.

Sant Llorenç humit (1.104 m)
Toca fer un dia de descans a Terrassa i ens decidim per anar a fer un volt per Sant Llorenç passant per tots els sectors d'escalada esportiva de la Soleia. Deixem el cotxe als dipòsits i ens posem els gore's, ja que plovisqueja. Pujem per la canal dels monjos i arribem al pi del vent, allà seguim el camí de la Font Soleia.

Al Gruyere... més xop que una granota!

A l'alçada del dauet ja tenim els pantalons xops, però decidim continuar. Arribats a la Sibèria l'unic que volem és sortir del bosc i arribar al cim de la Mola per baixar tranquilament pel camí dels monjos. Seguim una mica però no prou per arribar a la Cova del Drac així que a la primera canal que veiem acceptable per remuntar-la, decidim fotrens-hi i amunt! Arbre-traccions, patinades, aigua... la canal es fa llarga fins que arribem a un petit dièdre amb un pas de IV que l'hem de fer per ous per poder sortir. Enfangats i mullats fins la medul·la arribem al cim de la Mola on imaginavem que ens podriem assecar davant d'una llar de foc tot menjant uns entrepans de botifarra... la realitat ens dóna una bufetada i al cim ens trobem que està tot tancat.
Avall cap al cotxe, aquest cop per camins més amples.

A casa una dutxa d'aigua calenta ens reconforta. Preparem les maletes per l'endemà, ens zampem unes pizzes i a dormir!


El Taga (2.040 m)
Última activitat del 2008. Dimarts 30 de Desembre.
Sortim ben d'hora fins a Ribes de Freser on omplim l'estómac amb un bon esmorzar de forquilla. Amb el cotxe deixem Pardines enrera intentant arribar a Puigsac, però una rampa glaçada se'ns resisteix i hem de deixar el cotxe una mica abans.

Fent lloc per aparcar

Seguim unes traces que no segueixen l'itinerari habitual (al principi) però ens duen allà mateix. En Pere es posa a obrir traça i jo a seguir-lo, cada cop a més distància, i és que les dues llagues que em van sortir a les espinilles m'estan matant.

Un gran dia i un gran guia!

Al cap d'una bona estona arribo al cim permetent-li a en Pere que fàci una baixada extra mentre fa temps esperant-me.

La creu estava ben glaçada i és que fotia fred!

Foto de rigor, menjem una madalena i avall. Jo que pensava que el dolor s'acabaria i encara és més fort que a la pujada! Vaig baixant com puc, li faig un video a en Pere, seguim baixant. Una llàstima que em facin tan mal, no estic disfrutant gens :(

Malgrat el dolor, les vistes valien la pena

Arribats al poble, decideixo esperar a en Pere i que puji ell amb el cotxe, em cau la llagrimeta del dolor hi tot!

Malgrat tots els problemes, he aconseguit superar-me i ja n'estic satisfet. No deixa de ser l'objectiu principal de tot muntanyenc, superar-se!