5.1.09

L'alpinisme no és per PGB's!

En Piter i en Gatsaule, ells si que són homes de veritat!


Un parell d'alpinistes de veritat

Els primers 4 dies de les meves festes de nadal, vaig destinar-los a fer l'alpinista amb dos grans companys.

Roc Melé (2.811 m)
El primer dia vem anar al Roc Melé i va ser la meva primera experiència amb l'ski de muntanya.


Un alpinista de veritat i un de broma.

Cal dir que em va costar canviar el xip i arrossegar els skis, clar que perdre una arandela d'un pal i trencar més endavant l'altre no van ajudar massa... Sort d'en Pere que és un tio amb recursos de veritat i vaig poder sortir del pas.


La pringada del dia.

Ara que la novatada em va passar factura i veient que encara em quedaven dies de patiment, vaig optar per no fer cim i esperar-los més avall. Sort del plomes!


Gatsaule i PGB foquejant - Piter i Gatsaule al cim.

La baixada va ser disfrutona tot i que cap al final vam haver de remar una mica.


A trams neu pols, a trams un paquetot de neu tova.

Per més informació de la sortida consulteu els blogs d'en Pere i en Joan.

Al arribar al cotxe i despedir-nos del Joan, vem anar fins a Pas de la Casa on vem aprofitar per comprar uns pals nous, menjar i benzina. Per dormir, ens vem quedar a la Gite d'Etape d'Hospital pres Andorre. On vam dormir i esmorzar molt bé a un bon preu.


Fet pols!

Pic d'Esquelle (2.878 m)
A l'endemà ens vem trobar amb en Joan altre cop i el Marc a Pas de la Casa. L'objectiu era fer el Pic Negre d'en Valira però ens vem acabar despistant i vem fer un pic veí, el Pic d'Esquelle.
Començem des de peu de pistes. Els homes van davant obrint traça, els novatos nem darrera, esbufegant.


Marc i Pere intentant agafar el ritme...

A mitja pujada el Marc té problemes amb les pells de foca i decideix que no pot continuar i decideix baixar a Andorra a comprar quatre coses i a esperarnos al cotxe.


Problemes tècnics

El Joan té un dinar així que a la que arriba l'hora, ha de baixar sense poder fer cim.


L'HOME, en majúscules

Amb en Pere seguim amunt, arribem al coll després de fer moltes zetes degut a la pendent i al tou de neu verge que hi ha.


En Pere non stop

Al coll ens posem les ganivetes ja que la pala final està glaçada. Altre cop, entre esbufecs i suor arribo al cim on en Pere fa estona que m'esperava. Visca!!!! El meu primer cim amb skimos! ^_^'


Cim! Llàstima de mala visibilitat

Ens fem la foto, treiem pells i avall! Una confusió meva ens fa disfrutar d'una baixadeta per una pala genial, seguit d'una nova foquejada per tornar al coll U_u'
D'allà una baixada per un bon tou de neu verge ens torna a l'embut on el Marc havia reculat.


Bona baixada sols...

La visibilitat dolenta fa que ens menjem algun que altre desnivell però acabem la baixada sense problemes. Al final, com sempre, toca remar una mica fins que arribem a les pistes on podem gaudir d'una baixadeta sols fins al cotxe.


Cansats però feliços!

Per la piada tècnica millor consultar el blog d'en Piter.

Sant Llorenç humit (1.104 m)
Toca fer un dia de descans a Terrassa i ens decidim per anar a fer un volt per Sant Llorenç passant per tots els sectors d'escalada esportiva de la Soleia. Deixem el cotxe als dipòsits i ens posem els gore's, ja que plovisqueja. Pujem per la canal dels monjos i arribem al pi del vent, allà seguim el camí de la Font Soleia.


Al Gruyere... més xop que una granota!

A l'alçada del dauet ja tenim els pantalons xops, però decidim continuar. Arribats a la Sibèria l'unic que volem és sortir del bosc i arribar al cim de la Mola per baixar tranquilament pel camí dels monjos. Seguim una mica però no prou per arribar a la Cova del Drac així que a la primera canal que veiem acceptable per remuntar-la, decidim fotrens-hi i amunt! Arbre-traccions, patinades, aigua... la canal es fa llarga fins que arribem a un petit dièdre amb un pas de IV que l'hem de fer per ous per poder sortir. Enfangats i mullats fins la medul·la arribem al cim de la Mola on imaginavem que ens podriem assecar davant d'una llar de foc tot menjant uns entrepans de botifarra... la realitat ens dóna una bufetada i al cim ens trobem que està tot tancat.
Avall cap al cotxe, aquest cop per camins més amples.

A casa una dutxa d'aigua calenta ens reconforta. Preparem les maletes per l'endemà, ens zampem unes pizzes i a dormir!


El Taga (2.040 m)
Última activitat del 2008. Dimarts 30 de Desembre.
Sortim ben d'hora fins a Ribes de Freser on omplim l'estómac amb un bon esmorzar de forquilla. Amb el cotxe deixem Pardines enrera intentant arribar a Puigsac, però una rampa glaçada se'ns resisteix i hem de deixar el cotxe una mica abans.


Fent lloc per aparcar

Seguim unes traces que no segueixen l'itinerari habitual (al principi) però ens duen allà mateix. En Pere es posa a obrir traça i jo a seguir-lo, cada cop a més distància, i és que les dues llagues que em van sortir a les espinilles m'estan matant.


Un gran dia i un gran guia!

Al cap d'una bona estona arribo al cim permetent-li a en Pere que fàci una baixada extra mentre fa temps esperant-me.


La creu estava ben glaçada i és que fotia fred!

Foto de rigor, menjem una madalena i avall. Jo que pensava que el dolor s'acabaria i encara és més fort que a la pujada! Vaig baixant com puc, li faig un video a en Pere, seguim baixant. Una llàstima que em facin tan mal, no estic disfrutant gens :(


Malgrat el dolor, les vistes valien la pena

Arribats al poble, decideixo esperar a en Pere i que puji ell amb el cotxe, em cau la llagrimeta del dolor hi tot!

Malgrat tots els problemes, he aconseguit superar-me i ja n'estic satisfet. No deixa de ser l'objectiu principal de tot muntanyenc, superar-se!

14 comentaris:

Mingo ha dit...

Enhorabona per l'activitat, Pere. Ahhh!! una cosa, vigila que per aki hi ha molta dona i compta amb elles per què cada dia foten més canya.

PGB ha dit...

Tens raó Mingo, i en sóc conscient!!!

Amb el post no volia agafar cap to masclista, al contrari... era més una auto-burla ;P

Gatsaule ha dit...

Em sembla que et fitxaré per a fer-me publicitat!

Res, a veure si hi tornem, que tampoc ho vas fer tan malament i ara ja deus tenir les llagues curades....

SEVIDE ha dit...

Enhorabona pel bateig!!
Llàstima de les ferides de guerra, però que aixequi la mà qui no hagi tingut unes botes que li hagin llagat alguna part dels peus...
Jo et puc assegurar que no les aixeco pas!!

Piter ha dit...

jaja.. com diu en Gatsaule macropromoció !!! Encantat d'haver compartit esquiades... ja en farem alguna altra ven aviat !!

jclaramunt ha dit...

Ei Pere! Deixem-ho en que l'alpinisme és per a gent forta no??
Jo per aquestes coses sóc un cagat, massa neu i gel...quina por!
Molt guapa la volta que vas fer per Sant Llorenç, però amb pluja potser no és la més indicada eh...
Aveure si li anem a fotre a aquestes vies de la Canal.
Salut

Jaumegrimp ha dit...

Això és posar-se al dia! tot i que ja t'en sabia les aventures per boca dels seus blocs...sempre agrada la versió original.
L'esquí de muntanya és dur, però com tot cal agafar-li el punt, no ho deixis i a la primavera a fer tres mils amb pells i piolet que això ja és la canya!!! hora i mitja amb esquís a l'esquena fins arribar a la neu, sinó són dues hores i llavors a disfrutar de la neu assentada de la primavera...jo hi he disfrutat molt però que molt, fins fa tres temporades ho comvinava amb l'escalada, però les temporades éren tan dolentes...enguany s'ha d'aprofitar, bé els que púguin!

PGB ha dit...

Gatsaule i Piter, o vosaltres esteu a un gran nivell o jo estic a anys llum de vosaltres. No és que sigui peloteo! :P

Sisi, cal tornar-hi!


SEVIDE, si encara a hores d'ara em toco la zona i em fa mal... m'he de curtirrrrr!!!

jclaramunt, l'alpinisme per gent forta em sembla correcte :P
La idea era continuar fins la Cova del Drac però ja veus... vaig errar el camí pensant que ja hi érem i la vem "liar parda" :P

Jaume, ja ho veus, poc a poc i bona lletra. Anar posant el blog al dia. A veure si m'atrapo! :P
I sí.. a la primavera a fer 3000 però també a escalar amb més bon temps, que portem unes setmanes de fred i vent!

MSN ha dit...

Em de fer algun altre Pere! El meu bateig es va veure frustrat per les pells del Charpoua...
Tot i així estic amb tú, el tema es dur! A mi em va mes fer el friky per la roca! heehe

Piter ha dit...

Aquest finde ? que feu ? esqui ?

Gatsaule ha dit...

Diumenge, si, per poc que el mal temps ho permeti, però encara no sé on. I tu?

PGB ha dit...

Jo estic a l'espera de la méteo. La idea era fer escalada dissabte i pujar al Canigó amb skis i raquetes diumenge.

Lídia Puig ha dit...

Visca el masclisme, aquesta piada, aixi com el blog, ha perdut tot el meu interes al veure que els mascles es consideren "grans" molt grans, sobretot, més que les dones..... l'alpinisme és per homes...." jajajajaja deixa'm que me'n rigui de tu una estona!
Segur que si no volies ofendre a ningu, haguessis pogut trobar un altre titol

PGB ha dit...

Hola Lídia,

ja ho he anat explicant als comentaris que el to del títol del post era una auto-burla meva, que no m'aguantava ni els pets i vaig pillar com el que més!

Ja m'agradaria ser només la meitat (o només una quarta part) de bo que moltes dones i molts homes que practiquen l'alpinisme, l'escalada o qualsevol altre activitat relacionada amb la muntanya.

No ens ho prenguem tot tan a pit que només feia broma de mi mateix :)

Salut i muntanyes!