Miranda de Santa Cecília
Semblava difícil trobar company per aquell cap de setmana, ja que era dels desafortunats que el dilluns treballaven. La meva idea principal era anar a la Dent d'en Rosell però no vaig trobar parella de ball, així que l'únic que em volia acompanyar a fer algo era el Marsi amb la condició d'estar a les 15h a Manresa. La via ja la va mig-triar ell, i a mi em va anar perfecte, pq havia vist la piada al blog del Gatsaule, al del Xavi Díez i al del Joan Asín i es veia d'aquelles vies de disfrutar sense patir massa i realment la via em va sorprendre gratament i va agradar-me moltíssim!
Ens trobem a les 9h al pàrquing de Santa Cecília i començem a perdre temps: van arribant noies a unes proves d'accés al curs de tecnificació per dones i el Marsi coneix a tot Déu, també als monitors, en Pep Climent i en Ferran Caranorte. Entre pitos i flautes aqui perdem 30mins ben bons.
La segona pèrdua de temps està en l'aproximació. Jo m'havia llegit una bona piada al fòrum de la FEEC que indicava com arribar sense problemes. Tot i que ell havia fet El vianant a la mateixa paret, ens liem i acabem pujant per una canal fins que la vegetació i la roca ens barren el pas. Reculem i trobem la fita que no haviem vist. D'allà a peu de via ens resta una aproximació una mica selvàtica. Es nota que no es repeteixen gaire aquests itineraris.
Arribats a peu de via el Marsi enceta el primer llarg, ara retro-equipat. A la primera fisura hi queda un pitó i s'hi han afegit 2 parabolts. La supera en artificial amb l'àlien vermell i el camalot del 0,75. Després la dificultat baixa i l'escalada a base de matoll-tracció puja. Cada buril ha estat substituït per un parabolt (encara hi queden els burils) i a la reunió hi ha dos parabolts amb anella.
El començament de la via
El segon llarg (un llarg de 5 estrelles) em toca a mi, i tot i escalar amb molta lentitud acabo arribant a la R equipant aquell diedre fisurat a base de tots els friends grossos que dúiem (hagués molat dur el 2 repetit), un tac de fusta podridot sense cordino, un pont de roca i un àlien. Hi ha un parabolt al principi, per evitar el factor-2 i un parabolt al final abans d'arribar a la R2; molt còmode, amb anelles i amb molt bones vistes.
Espectacularment bo!
El tercer llarg surt cap a l'esquerra per pujar per unes plaques de IV equipades amb 3 bolts. El Marsi segueix amunt empalmant amb el L4, una placa molt bona de V equipada amb burils, dobles burils i 2 o 3 parabolts intercalats.
El L5 consisteix en una rampa de III i un pas de V (a bloc). En Gatsaule va dir que era fàcil pels alts... jo el vaig solventar amb un A0. Potser va dir-ho per això ;)
Jo arribant a la reunió i en Marsi encadenant el pas!
A partir de la R5 ve la tonyina de la via. El sisè llarg va per una placa de roca blanquinosa típica de la cara nord, fisurada de dalt abaix, equipada amb algun pitó, burils, un tac i un parell de parabolts. Amb els friends que dúiem, en Marsi va poder protegir bé algun pas intermig i a sobre va encadenar a vista. Jo vaig fer festival d'A0 i tot i així algun pas com el d'enfilar-te a la primera repisa va costar-me bastant :S
El llarg amb més duresa
La R6 es fa en un parabolt, un pont de roca i algun buril, però el Marsi va decidir tirar-li amunt empalmant amb el setè llarg. Que comença per terreny més descompost equipat amb un parell de pitons i segueix per una xemeneia espectacularment bonica. Allà va posar-hi el camalot del 2 ben endins.
En Gaspar sortint de la xemeneia i jo cap a la meitat (la motxilla penjant!)
L'arribada a la comodíssima R7 és espectacular, quines vistes de la nord d'Ecos! Massa vies i massa poc temps! ;(
El vuitè llarg comença amb un pas equilibrista assegurat amb un parabolt i amb tota la timba als peus. La dificultat és decreixent: de V+ molt fi de nyapes assegurat amb 2 o 3 burils més, fins a arribar a un parabolt on la cosa ja tomba i s'arriba caminant a la R8 que el Marsi va fer a un arbre.
Els primers passos del 8è llarg
D'allà ni ens vem reunir, vaig grimpar directe amunt per una mena de canal desequipada (novè llarg), allà vaig llaçar un arbre que fa de R9 i vaig seguir desè llarg amunt per una placa de IV+ amb bona presa i equipada amb un spit fins al cim.
La canal fàcil del L9
Allà podem fer reunió de dos caps de burí sense xapa o arribar-nos a la instal·lació de la ferrata i fer reunió allà. Si així ho fem compte amb les pedres!
El vedell i el bou!
Aqui ja no vam fer com el Mohawk i en Gatsaule (per manca de temps, no de ganes!), i vam començar el llarg descens per la ferrata. No ens va caldre fer cap ràppel però les mans van quedar tocades ;P Al cotxe vam arribar-hi a una hora no-acordada i en Marsi va fer tard a la cita, no es pot tenir tot!
Marsi, va molar tornar a fer cordada junts! Hem de repetir més sovint! (Passa'm les fotosssss! hehe)
Gràcies Gaspar i companya per la paciència. Sorry, sóc un escalador lent :P
18 comentaris:
Felicitats per l'estrena a la Nord!
una bona vía, molt ben triada.
salu2
Carai Pere!
que això és molt llarg ;) i no estem acostumats a veure-ho per aqui !! quina sopresa !
Felicitats per l'estrena!
Enhorabona per l'ascensió es una clàssica per no oblidar.
Bon dia!
Fèlix, el mateix opino. Una via molt bona i ben trobada.
Lux, hehe t'ha sorprès eh? En el fons porto un clàssic-romàntic en el meu interior ;)
Joan, una gran clàssica! Reconec que va ser la teva recent piada que me la va fer posar a la llista ;)
heheh...booow..quina polivalència...ojo que t'estas infectant del virus "homo montserratinus"...és molt txungoooo.
Felicitats per l'estrena...si això es una estrena no vegis elq ue ten per davant!
Darrerament estàs molt actiu Pere, i això es nota! a veure si l'efecte blogger s'escampa i aviat vaig a aquesta via que sembla prou interessant, felicitats Pere!
Quina estrena!! Felicitats per la via... Aquí no hi ha escales que facin mandra, eh? :)
Ostres Pere, jo entrava pensant que serien vies d'una tiradeta. Això és molt llarg, enhorabona.
TR, tot s'ha de dir. La via es de les que no pateixes pel pati ja que sempre començes el llarg des d'una bona repisa. A veure les que vindràn!
Jaume, t'ho passaràs bomba en aquesta via. Per disfrutar i no fer-se mal!
Eduard, el que fa més mandra d'aquí és el feixuc descens per la ferrata :P
Mingo ja veus, encara m'he d'estrenar fent esportiva per la nord! ;P
Noi, m'has fet recordar l'aproximació..., sort que anava amb un expert en aproximacions cutres!
I si dic que el pas es fa bé, és que es fa bé. Tot i que no recordo si en lliure o A0...
Això és una clàssica de veritat! Aproximació marrana, ambient i llargs variats. Jo no vaig tenir collons d'obrir la xemeneia a pèl i en el següent llarg vaig fer un saque tonto (els burils aguanten) que qui va rebre més va ser el Guillem que m'assegurava. El descens, una putada: la ferrata és un rollo i jo l'he baixat dos cops en poc temps de diferència. A seguir amb la clàssica!
veig que t'estàs reformant!!! així m'agrada! poc a poc! je je je! nosaltres aquesta encara no l'hem fet!
felicitats!
Bon dia i enhorabona per la via
Un parell de preguntes pq pensem ferla: Em pots dir l'horari que vau fer (aprox, via i descens) i l'altre pregunta, el 6a+ o A2 d'entrada desploma molt o es mes la dificultat per la macança de preses?
Moltes gracies!
Jose
Hola Jose,
vem tardar unes 4 o 5 hores a fer la via i per baixar posa'n 1h30mins.
T'ho dic molt de memòria eh?
Sobre el primer llarg, els camalots del 0,5 i 0,75 hi quedaven a muerte. Es pot passar tibant d'ells sense problema i ja arribes a un pitó i un parabolt. Desploma una miqueta i va per una fissura-diedre una mica descomposta a la part esquerra.
Que vagi bé!
Osties!
Quina celeritat de resposta!! això es Just-in-time!!!
Merci per la info! Entenc que el tram que desploma una mica es curt veient la foto i un cop al bolt ja esta, no? que deuen ser uns 5 m?
Una de les personas que vindrà a fer-la no li agraden gaire els sostres i per la info que tinc en aquesta via menys els primers metres no hi ha cap sostre mes
Gracies i bones escalades
Jose
Hey Jose, és l'aventatge de rebre els comentaris al e-mail, els puc respondre al moment ;)
Jo el vaig fer de segon aquell llarg i surt fàcil en A0. Començes xapant un bolt des de terra, t'hi pots penjar i col·locar un camalot del 0,5, tibes, et poses sobre una repiseta i poses el 0,75, d'allà ja arribes al pitó i del pitó al bolt. D'allà fins la R1 és un tramit entre IV i matojo-tracción :P
Merci again!!!
Ens has convençut, lo mes segur que anem diumenge a fer-la.
La ultima pregunta: Vau enllaçar el L6 i L7, pero a les ressenyes em surten 70m, anaveu amb cordes de 70 o es pot fer amb les de 60?
Despres d'aquestest preguntes cuan fem la via d'onsigh res de res!!!!! un flah com un camio!!
Bones trepades
Jose.
Jejeje Jose! Tinc un xat al blog per on podem parlar-ne! ;)
Anavem amb 60's. El L6 en deu fer 30 com a molt. S'arribava justet, però s'arribava.
Potser és millor no enllaçar-los aquests dos i disfrutar-los per separat. El L7 és una mica expo, el company va posar un C2 o C3 ben endins de la fisura. Un C4 hi cabria millor segur i diria que el podeu fer correr :P
Publica un comentari a l'entrada