La setmana passada ja m'enfilava per les parets.
Ja feia un mes i una setmana que feia repòs, que no escalava. Al principi ho duia fatal, pensant en lo gafe i cafre que sóc. Cada estiu igual, que si no és el colze és un turmell i sinó un dit... merda!
A partir de la 2na setmana, vaig canviar els hàbits dels caps de setmana i vaig recuperar sortides nocturnes amb els amics. Entre això, la Patum, concerts i sopars amb els de la feina, vaig anar fent més suportables els caps de setmana, però ja tocava posar-s'hi de nou.
La Mola entre sol, núvols i boira...
Dijous, després d'intentar-ho el dilluns, el dimarts i el dimecres... aconsegueixo fer cordada amb un altre blogger, l'Elliotnnes. És un altre romàntic de Sant Llorenç, com jo.
Com que tot just m'estic testejant el dit, em fa por anar a tibar de regletes o de cantos, i li proposo anar a fer el clàssic per la zona del Cap de mort. Pensava en l'Anglada-Guillamón a l'Esquirol combinada amb alguna del Burret, però em va venir al cap una altra via de 2 llargs a la Paret Oest del Cap de Mort, la Maya.
Jose Manuel al principi del L1
Malgrat en Jose Manuel no ha fet mai cap via llarga, algun dia hauria de ser el primer dia! Així que la Maya (o 2na sense monitor, com també es coneix) amb 2 llargs, completament equipada (restaurada amb parabolts), grau fàcil i zero compromís era un bon lloc on estrenar-se.
La via està dividida en dos llargs, clarament diferenciats per la qualitat de la roca, com a tot Sant Llorenç.
El primer llarg em toca a mi. Té un inici dur, que m'enganxa fred. La roca està una mica humida de les plujes de principi de setmana, així que faig la força justa a cada còdol i intento col·locar-me tant bé de peus com puc per tal de no enviar res avall. Per sort els parabolts estàn força a prop i els passos més fins els fas ben protegit.
Superant el primer pas de la via
Podriem dir que és una escalada bastant tècnica, amb poques preses de mans però prou tombat com per anar pujant a base de peus. La topo marca V. Un V bastant apretat.
Just abans d'arribar a la 1ra R hi ha un pas complicat, però miran-t'ho bé, surten les preses i ja s'arriba per terreny més senzill a la reunió.
Primera reunió, en una repisa molt còmode
En Jose Manuel recupera el llarg sense cap mena de problema, comentant com de tècnica és l'escalada. Arribat a la reunió canviem cap de cordada, li refresco com ha de muntar la següent reunió i cap amunt.
Elliotnnes recuperant el primer llarg
Aquí la roca fa el típic canvi on penses... perquè no tot Sant Llorenç és aixi?! Sortida de la reunió molt vertical amb grans cantells i de seguida ja torna a tombar i les preses tornen a ser més romes. La reunió es troba just passat l'últim ressalt, al costat de la reunió antiga.
Se'm nota a la cara, necessitava escalar! :D
Baixem per la canal de les Gaites, ha estat una tarda ben aprofitada :)
Fi d'una via, inici d'una amistat
5 comentaris:
Celebro que ja tornis a la "feina" que això d'anar tan de festa...
La Maya és una via molt agradable i tècnica, on no cal tibar sinó col.locar-se; per cert Pere, l'Anglada de l'Esquirol és la via normal?
Va estar una tarda molt ben aprofitada, si senyor.
La veritat m'estic tornant un romantic de Sant Llorenc com tu dius :)
La setmana que vé, a vore si li fotem al Diafragma o algún lloc de Sant Llorenc, ja parlem.
Has tornat bou, un salut.
Salut bou, celebro que ja tornis a estar en actiu i amb el dit recuperat.
ReBou ja estas per les parets un altre cop ? Felicitats !!!!!!
Jaume, si. Millor aprofitar els caps de setmana diurnament que nocturnament ;)
L'Anglada-Guillamon de l'Esquirol va paral·lela a la normal. Una mica mes a la dreta.
Jose Manuel, la setmana vinent a tope, que tinc ganes de començar a apuntar al 8a.nu de nou ;)
Sergi, merci! A veure si tornem a coincidir o ens ho montem per quedar i nar a fer-ne una de bona plegats.
Pau, piano piano, però si. He sortit de la letàrgia. Ja tocava! ;D
Publica un comentari a l'entrada