Un senyor regal!

Avui a Solius hi ha aparegut una via nova :)


Ahir anava boig buscant companys per anar avui a escalar... ni l'Aniol, la meva última esperança del que estava quasi segur que no fallaria, no podia.. Fins que, parlant per telèfon, li vaig dir: "i el teu pare què fa demà?". Després d'estar parlant i contemplant possibilitats, en Josep Maria em va fer una oferta a la que era impossible dir que no.
Això és un regal i lo altre són tonteries: Equipar una nova via, batejar-la i fer la 1ra ascensió :D

A les 10:15 he quedat amb ell al parquing de Solius. No hi havia gaire gent... 6 cotxes contant els nostres 2. Hem carregat els trastos cap a l'Agulla Central i hem començat provant la futura via en top-rope des de la reunió de la via El petit princep. Val a dir que m'ha deixat els honors de fer-ho quasi tot :P Escalar la futura ruta en top-rope, escollir la posicio dels anclatges, catar la roca (hi havia algun tram que no tenia un bon so), fixar cordes, i amuuuunt! Ell s'ha encarregat de fer els forats amb el taladro i jo anava posant els bolts. Ens ha costat tot el matí decidir on anava tot (som uns perfeccionistes hehe) i també hi ha hagut un parell de fiascos que resoldrem en un futur fent manualidades-Disney... (dos forats un pel màssa justos on el parabolt entrava i sortia com si res).

La nova via és La llum de l'Alba, V-. 5 parabolts inox M10 i reunió de cadena amb anella i parabolts M12. Aproximadament 15m. Entre les vies El Petit Princep i Taladro.
Equipada per Josep Maria Bosch i Pere Cuyàs el dia 30 de Desembre del 2006. (Després de deliberar mooooolta estona)
Primera ascensió per Pere Cuyàs.

Ho sento.... ho havia de dir :P



Ha quedat una via força maca i estètica, en un lloc assoleiat i arraserat del vent, per que tothom la disfruti! Ja direu què us sembla ;) Ah! i aneu collant el grau... per si tira més cap a IV+ o cap a V.

I moltes gràcies Josep Maria!

Bones Festes!

Molt bones festes i bon any nou a tots! Espero que passeu uns bons dies amb la familia i si el temps ho permet, uns bons dies a la roca ;) I ja posats, a veure si a algu de nosaltres li toca la loteria i ens regala algo de material a tots xD

Malhauradament, ho tindre una mica dificil per sortir a trepar aquests dies, ja que no estare per aqui, pero alguna cosa intentarem fer els dies que corri pel pais (et dic algo Mohawk!).

I be, com que en aquestes dates la gent es fa regals... us deixo un primer regal en format video. Exacte! Es tracta del nou video del Petzl Rock Trip a Kalymnos. El segon regal vindra en format ressenyes de Sant Llorenç quan ho tingui tot ben enllestit ;)

Aqui teniu l'enllaç al video. No us perdeu tampoc les galeries de fotos! Hi ha sequencies brutals que valen molt la pena!



Fanatisme i bones festes!

Primer contacte amb Malanyeu

Per motius de feina m'ha estat impossible penjar la piada del dissabte abans, pero que hi farem! Aqui la teniu:

Dissabte vem quedar en Gatsaule i jo per anar a coneixer (mes aviat, que ell em dones a coneixer) zones del Bergueda. El lloc escollit va ser Malanyeu amb idea de fer algo d'esportiva combinat amb via llarga, o a l'inreves.

Malanyeu esta a escassos 20 minuts de Berga, anant en direccio Tunel del Cadi i un cop passada la Central de Cercs, cal estar a l'aguait per un trencall que surt a ma dreta amb un cartell que inidica Malanyeu (curva molt pronunciada). Seguirem per una carretera estreta i esfaltada, passant per uns paratges molt bonics fins arribar a Malanyeu. Alla aparcarem a una petita esplanada al costat del Camp de Futbol. Les parets son evidents i el cami tambe. En poc menys de 15 minuts serem als peus de les vies.


Nosaltres aquell dia vem fer 3 vies:

• Supergatzotapioca, V. 22m. Em surt a vista tot i els bons alejes que te. Primer contacte amb els forats de Malanyeu. S'ha de tocar molt fins trobar la bona presa que et permet continuar. En Gatsaule encadena sense problemes i disfrutant d'escalar amb les cintes posades.
  
• Recipient del pecat, V+. 28m. Comença flanquejant en diagonal a l'esquerra per despres pujar recte amunt. A la part final es molt vertical. He de parar-me a mitja via per descordar-me els gats ja que els peus m'estan a punt d'explotar (massa apretats i escalava lent). Llastima de la parada sino tambe hagues encadenat a vista. Una via molt guapa i llarga! El Gatsaule demostra qui mana al Bergueda i torna a encadenar (amb les cintes posades, que tant li agrada).
  
• Karina, 6a?. 30m. Aquesta via la comença el Gatsaule que encadena a la primera (era a vista o ja l'havies fet?). Te un inici durillo, despres un flanqueig estrany creuant una via llarga de la paret equipada amb spits. Llavors primer pas dur (peus en adherencia i preses dolentes de mans) on desisteixo i el Joan la torna a muntar. Hi torno en top rope ja fent-la fins dalt... (no havia vist el peu clau :-( llastima) Te un altre pas durillo a l'hora de creuar un minisostret i fer el canvi de paret (la via te tendencia a la dreta a buscar la mateixa reunio de la via anterior). La part final es molt atletica amb passos llargs de bones mans. A la guia la coten de V, jo l'he trobat mes dificil que la seva via veina i crec que es mereix el 6a tranquilament.

Anavem amb la Guia del Bergueda del Catx, i llastima d'aquest sector! No queda molt clar quina via es quina. Despres de molt deliberar i fer deduccions, vem arribar a la conclusio que les vies escalades eren les que hem dit.

Tornant al cotxe el Joan em parla de bons sectors del Bergueda per anar-hi amb l'Alba, llocs idilics amb vies maques.... tambe retratem les dues cordades que estan a l'Stoc de coc (i que una de les components d'una de les cordades, ha postejat al blog del Joan).
Finalment ens fotem un petit homenatge a casa seva (ara ja puc dir que he compartit taula amb un alpinista! hehehehe) amb una ensaladilla que ha preparat ell, i un pollastre del bergueda a la brasa. Bonissim tot!

Abans de marxar, mirem el video que va fer un company seu d'una de les escalades a les Dolomites on ell es un dels 3 protagonistes. Em va agradar molt el video!

Percert, si hi ha algun lector mes jove que jo, solter i vol un bon partit de noia... el Joan busca gendre! hahahah

PD: Les fotos despres ;)

Poca escalada per la "Puri"

Dimecres havia quedat amb l'Ivan per anar a fer un parell de vies al Pic del Martell abans d'anar cap a Girona... pluja. Així que me'n vaig a dinar paella a casa l'Alba :P (no hi ha mal que per bé no vingui, que diuen...)

Divendres ens animem per anar fins a Sabassona a fer bloc, comença a ploure just al arribar... ens contentem amb la Fira Medieval de Vic. Molt maca i xula, però amb més gent que a la Fuixarda un matí de cap de setmana....

No va ser fins diumenge (el bon temps de dissabte ens va enganxar per sorpresa) que vem poder fer una matinal (curta) a Llafranc. Dues vies, la número 9 (6a) que a la primera em va sortir amb una parada al pas finet de dalt (i sort que sóc alt i llarg) i la número 7 (6c?) que en top-rope em va sortir a la primera escaquejant una mica per la dreta... 6a+ com a molt. Potser el 6c és anant ben bé recte sense tocar la fisura... Igualment vaig marxar amb un bon sabor de boca, llàstima de la tramuntana que ens va glaçar. A l'altre banda de les roques (cara sud) no feia gens de vent! Quina ràbia!








Igualment, el pont ha estat profitós per fer compres nadalenques, sopars amb amics + cervesetes i billars, sopars amb amigues + cigarrets del riure + partides al SingStar de la Playstation (un karaoke), cues al MediaMarkt per comprar-nos la Wii ben d'hora dissabte pel matí.... i MOLT VICI a la Wii! (sóc un putu friki! xD)

Fotos 1, 2 al principi de la via núm 9.
Foto 3 al crux de la via núm 9.
Foto 4 superant el desplom (escaquejant) a la via núm 7.

From lost to the river

Dissabte passat (dia de perros) vem decidir, l'Alvaro, l'Alba i jo, d'anar a fer la via Cap Passarell (de 3 llargs) a La Foca amb l'opció d'empalmar-la amb la via Aresta Brucs i fer en total, uns 200m d'escalada. L'idea en principi era genial, ja que és una via ideal per iniciar-se en la via llarga: no té gens de pati, està equipada amb spits (reunions rappelables) i la dificultat dels llargs és baixa.

Per arribar a La Foca, vem seguir les indiacions de la guia de la Cara Sud de Montserrat: Aparcar el cotxe a les oliveres d'El Castell, seguir el camí del Clot del Tambor (marques vermelles cada pocs metres) fins arribar a una bassa característica on agafem el camí de l'esquerra (el de la dreta ens porta al Clot del Boixar) fins arribar a sota les parets de La Proa. Allà seguim les parets cap a la dreta passant per sota l'Agulla del Senglar direcció l'Agulla fina dels naps de baix on ja finalment, remuntant un petit tram del torrent de la Coma dels Naps, just abans del Pas dels Ferros, hi ha una fita molt grossa a mà esquerra. Amb una petita grimpada arribem al peu de via.



Abans d'arribar al Pas dels Ferros però, surrealisme! Ens trobem al Gerard, al Marsi i la Lara del CAU que feien el barranc en sentit descendent... mira que Montserrat és gros i ens els hem de trobar allà i amb el dia què fotia... vaia tela! Intercanviem 4 paraules i ens comenten l'anècdota, vandàlica, d'arribar al claustre del monestir rappelant (ejem ejem amb l'ensigalada, hehehe).

Al peu de via vem fer un petit mos i ens vem posar a fer feina... El primer llarg (i en principi tota la via) em tocava a mi de primer, així que vaig improvitzar un estrep amb dues bagues per poder arribar a xapar la 2na assegurança i vaig trampejar el tram d'A1e com vaig poder (6a en lliure). Un cop s'acabava el petit diedre la via segueix per la paret de l'esquerra, on és més fàcil i no hi ha problemes.

Els problemes van venir a l'hora de que pujéssin els 2ns, el tram d'Ae els hi va costar horrors i vem perdre molt de temps. A la primera reunió... morros, experiencia negativa i JA EREN LES 4! Preparo els rappels i baixem (amb una corda de 70 no hi ha problemes per rappelar el primer llarg). Recollim el material i fem un petit mos tot baixant.








Ja comença a fosquejar així que ens hem de donar pressa... però de cop "ostres, aquest camí ja no em sona", i és que ens hem saltat el camí que ens porta cap a la Proa! Estem baixant pel barranc de la Coma dels Naps!!



Decidim anar baixant per intentar de seguida que poguem tirar a mà dreta per agafar el camí bo però el boscatge o la roca no ens ho permet i seguim baixant... blocs a esquivar, cordes fixes per les que baixar a pols, muntem un parell de rapels (un d'ells en un arbre) i finalment arribem al Clot del Boixar. Allà s'acaba el mal trangol del barranc, i il·luminats per la lluna plena arribem al cotxe....



Ja ho deia jo... excursió d'aventura! :D

Sort que l'Alvaro duia frontal i vem poder apanyar-nos per baixar el torrent, llàstima que al arribar al camí del Clot del Boixar, al treure'ns el casc, li caigués el frontal el perdés :(

PD: Vaig haver de pagar un bon sopar a un italià de Terrassa...
PD2: Avui hem dormit més de 12h (comptant la migdiada). Tenim unes agulletes infinites!

Foto 1: L'Alvaro sota l'Agulla del Senglar i l'Alba sota l'Agulla fina dels naps de baix.
Foto 2: Alba a la còmoda R1 amb morros.
Foto 3: Alvaro arribant a la R1, mala experiència.
Foto 4: Els 3 tornant cap al cotxe (abans d'equivocar-nos de camí).
Foto 5: Baixant trams del barranc (abans d'equivocar-nos de camí, un cop equivocats no vem fer fotos...).
Foto 6: Montserrat des del cotxe a les 19:20 (el Photoshop fa miracles de fotos negres)

Concentració a Terrassa

Avui he rebut un SMS de la meva cosina que deia:

Avui a partir de les 18:30 davant de l'Ajuntament concentració contra la pista de Matarrodona, passa-ho...

He arribat una mica tard perquè he sortit tard de la feina i quan hi he arribat hi havia molt poca gent, tant poca que em pensava que ja s'havia acabat.
Anant mirant els diversos grups he vist el meu tiet amb més gent del Centre Excursionista de Terrassa. He anat cap allà i sorpresa! L'Amadeu Pagès amb la familia i més escaladors que m'han anat presentant. Al cap de res ja han desplegat la pancarta de la foto i teniem per allà un càmera (suposo que de la TV de Terrassa) i el fotògraf del Diari de Terrassa (em penso que demà sortiré al diari per allà darrera la pancarta, quina vergonya hehehe).

Poc a poc ens hem aplegat vora 50 persones (la majoria es coneixien entre ells). De gent jove, molt poca. M'ha sabut greu veure i pensar que els joves no siguin conscients, o passen, del desastre natural que estàn fent per interessos propis a la nostra muntanya, al nostre parc natural...

Aquí teniu uns enllaços relacionats:
Reportatge del nostre company blogger: Jaumegrimp
Troncs d'alzina a la seu de la Diputació
Encadenats davant d'una excavadora per aturar la carretera de Matarrodona

Durant la concentració hi han hagut algunes anècdotes com la d'un clàssic (Fermí Folguera) que ha perdut un fill i l'ha trobat a una tenda de joguines... hehehe sort que tot ha quedat en un ensurt ;)

Al acabar he acompanyat al meu tiet fins a casa seva i m'ha deixat el mapa de Montserrat de l'Alpina, M'anirà bé per situar-me una mica pel dissabte, que tenim intenció d'anar a la Foca a fer la via Cap Passarell + Aresta brucs.

Aprofito el post, per descobrir-vos el blog del Xavi Rosell. Juntament amb els germans Masó i altres amics estan redescobrint agulles oblidades i obrint noves vies a l'estil clàssic a Montserrat. Un blog 100% clàssic!

Nou video de la PETZL

Fa pocs dies, PETZL ha publicat un video del Dave Graham encadenant a vista la Women ultimate route de l'ultim Petzl Roc Trip (la seva 8ena edicio) a l'illa grega de Kalymnos, durant el passat mes de novembre.

Es tracta de Les Arts du Vide, 8b.

Tambe han editat un video de la Katie Brown escalant Les Amazones, 6c.

Suposo que aixo vol dir que tindrem un nou video espectacular dels que ens te acostumats la firma PETZL com els dels passats anys a Millau o a Squamish (si domineu l'angles, aquest ultim es molt divertit). Quines ganes! Fanatisme!!!

Per veure tots els videos, navegueu pel menu lateral de l'esquerra de la pagina de videos de PETZL.

Torna a fallar el coco....

El passat diumenge havent dinat, mentre l'Alba estudiava, vaig fer una escapada fugaç a Solius aprofitant que els del Club Alpí Universitari corrien per allà.

Ràpidament vaig enganyar al Joan per anar a provar el V+ de l'Agulla del pi i aprofitant que comparteix reunió amb un 6b, provar-lo.

• Carril bici, V+. Passet punyetero entre la 2na i 3ra xapa, arribes a una repiseta i surts per una placa tumbada en adherència. Surt a vista.
• Els amants del crocanti, 6b. La provo en top-rope i encadeno a la primera! Com a màxim li posaria 6a+ per l'entrada fina fina que té, la resta es d'anar-s'ho mirant bé i trobar alguna presa salvadora. El Marsi la prova al flash mentre li vaig cantant tots els passos i l'encadena! Olé fiera!

Mentre la gent va provant aquestes dues vies amb el Marsi ens n'anem a la cara Nord de l'Agulla de dalt i provem:

• Xit, 6a. Entrada atlètica, cantos bons amb alguna babaresa i final en adherència. Combina parabolts al inici i spits al final. Em falla el coco quan s'acaben els cantos i toca adherència aixi que li deixo els honors al Marsi que gustosament l'acaba i marxem pitant pq els manresans ja ens esperaven al cotxe. Via molt recomanable! Molt estètica i ben trobada!

El proper dia tocarà encadenar aquestes dues vies i visitar la cara Est de l'Agulla del Pi. Té 4 vies (V, V+, V+, 6a) que sembla que m'estiguin esperant!

Ahir també vaig treure'm una mica el gusanito al rocòdrom del Club Natació Terrassa amb l'Ivan. Vem fer 2 V+ que vaig encadenar a la primera i després ens vem posar al mega-desplom on l'Ivan va provar una combinació de preses de 6b i se la va treure parant un parell de cops a descansar. Jo de primer no vaig fer massa (amb totes les preses... 6a+) així que ho vaig provar en top-rope i també vaig haver de parar a reposar algun cop. Cagun dena.. mira que allà entrenar el coco és fàcil i va i no m'atreveixo! Sóc un cas! El proper dia que vagi al roco serà només per practicar caigudes!!!! M'auto-obligo!

Ah! Avui m'han arribat les guies de Montserrat Cara Sud i la de Gorros. A veure com acaba tota la polèmica... esperarem a divendres com ha comentat en MadVeras per a seguir parlant-ne ;)

Curiositats

El Marc m'ha fet arribar la següent noticia:

Un helicóptero rescata a un escalador que se quedó colgado en Dos Hermanas

19/11/2006 | Actualizada a las 14:44h

Pamplona. (EFE).- Un helicóptero de la Guardia Civil ha rescatado a un montañero pamplonés que se había quedado colgado a unos cien metros del suelo mientras escalaba en el paraje de Dos Hermanas, Informó el Gobierno foral.

El escalador, identificado como P.G.B., de 26 años, fue trasladado en el helicóptero al Hospital de Navarra, para ser atendido de algunas heridas que al parecer no revisten gravedad, según dichas fuentes que señalaron que es previsible que reciba el alta en las próximas horas.

El aviso tuvo lugar alrededor de las 12:00 horas y hasta el lugar acudieron bomberos de Alsasua, una ambulancia y un equipo médico que no llegó a intervenir.

Bé, per sort tenim en P.G.B. sa i estalvi. Esperem que li donguin l'alta aviat i pugui seguir trepant!

Solius 5 - Pere 0

Bé, el Mohawk ja ha fet la crònica del passat dissabte però també m'apunto a opinar de la trobada i de les vies (encara que una mica tard :P).

Vem començar per dues vies de l'Esperó:

• L'Avi Pitu, V+. Es va fent fins a la xapa d'abans de la R que és on es posa vertical i hi ha el pas de la via. M'entra yuyu i l'acabo fent en top-rope sense problemes després que el Mohawk l'acabi de montar (per segon cop). Queda pendent. 20m
  
• Per on surt el sol, V+. Aquesta no la provo jo, ja la tinc encadenada d'altres vegades. Pas dur (si es va pel dret) a l'inici (escaquejable entrant per l'esquerra). Al mig una placa fàcil d'adherencia i ja ets dalt. Molt xula. 20m

Seguim pel Totxo del Porc i provem l'única via que queda equipada:

• Basarda, 6c. Una canya! El Mohawk la treu a vista i la Núria i jo la provem en top-rope. La veig factible però haurem de treballar fort i sobretot amb els romos! :P

A l'Agulla Central fem les dures de la banda esquerra:

• El putu avi, 6b+. La provo en top-rope. Molt d'equilibri pero amb les xapes aprop... l'anirem provant amb el temps. La Núria la treu en top-rope.
  
• El quart de l'Eduard, 6a+. Tota fàcil fins que arribes al pas i no saps com posar-t'hi... i jo menys que soc gros! en fi... acabo sortint del pas trampejant i tibant de les cintes com puc... La Núria també se la treu en top-rope. Veig molt més viable El putu avi que aquesta pel pas morfològic que té.
  

Finalment, acabem l'última via del dia al contrafort de l'Agullola:

• El fill de Utah!!, 6c+. Segons les ressenyes és un 7a però "he sentit veus" que no és tant dura, hehehe. El Mohawk encadena a la primera (olé crack!) i la Núria i jo ens hi posem en top-rope. És una via atlètica, de tibar de bons cantos en desplom... M'encanta!
  

Un dissabte molt divertit on en Klein va gastar totes les seves energies corrent per Solius, en Cristobal i l'Anna van fer una via de l'Esperó cada un, l'Irene ho va intentar però no va voler forçar els seus limits, l'Alba va veure que fa 4 dies s'enfilava com volia i en canvi dissabte li va costar més del compte (aiiii que ens fem graaans :P), la Núria ens va enganyar a tots fent-nos una exhibició, la Selene va fer més de 100 fotos i videos de la trobada a part de fer una via a l'Esperó, en Mohawk ho va encadenar tot a la primera (incloent l'a-vista de Basarda) i jo... jo encara sóc un petit padawan al que li falta molt camí per recorrer :P

24

Avui m'he fet un any més gran... Carai, com creix aquest marrec!!!! Jejeje

Fent balanç de l'any puc estar força content (i no només per haver i estar gaudint de la millor personeta que m'he creuat en la vida): ha sortit algun 6a a vista, m'he acostumat a anar de primer, li he perdut la por a caure (bé... a vegades si i a vegades no :P com a mínim he volat!), he après a posar parabolts i he re-equipat sectors oblidats, he conegut moltíssima gent (molt macos tots), he començat l'empresa de tenir unes ressenyes decents i actualitzades de Sant Llorenç del Munt, i què coi.. m'he tret la carrera i ja estic treballant! :) Clar que ara estic més limitat a l'hora d'escapar-me a trepar però suposo que és el que hi ha i la immensa majoria estem iguals :P

En fi, que avui m'he auto-regalat 5 cintes express de la Black Diamond. Són força llargues (18 cm) i amb això suposo que deixaré completat el meu pack de cintes express amb un total de 14 cintes (en vaig perdre una).
També he renovat la magnesera ja que la meva la vaig perdre a Sadernes a l'última visita que hi vem fer aquest passat Juliol.

La veritat és que estava temptat en comprar-me un joc de tascons. Dubtava entre els Stoppers de la Black Diamond i els DMM... pel que m'han comentat els DMM estan de puta mare qualitat-preu. Me'n podeu dir alguna cosa més?

Ah! També comentar que el Francesc del Vèrtic de Sabadell m'ha comentat que si volem parabolts, xapes o reunions per equipar o re-equipar vies, que li ho comentem i que ens ho deixa a preu de cost. Així nois, ja ho sabeu!

Mini trobada a Solius

Sembla ser que aquest dissabte ens trobarem un altre cop alguns bloggers per escalar. Aquest cop a Solius.

En principi hem quedat a les 10:30 del mati al Parking. Qui vulgui venir ja ho sap ;)

Ah! Aquesta NO es la 2na trobada blogger oficial. Esta prevista ferla cap a finals de novembre o pel desembre, tambe per la zona de Solius i Romanya de la Selva. Avisats quedeu! ;)

Pedraforca free!

Aquest cap de setmana he fet la meva primera visita al Pedraforca (no tinc perdó de Déu, ho sé).

Tot va començar el dissabte on finalment ens vem animar amb l'Alba a anar cap al Berguedà. Vem passar la nit a casa d'uns molt hospitalaris berguedans-de-caps-de-setmana: la Marta i l'Oskar. Moltes gracies de nou per tot!

Diumenge al mati ens vem trobar a les 9 a la beniznera BP de Berga amb en Mohawk i en Gatsaule. Rapidament ens en vem anar cap a la cara sud del Pedraforca on vem deixar el meu cotxe a peu de pista, i en Mohawk ens va deleitar amb les seves habilitats de pilot de rallies per la "pista" (digali també "camp de batalla"). Aquí es va veure ben clar l'avantatge d'anar amb 4x4 :P

Un cop arribats al nostre destí, va començar l'excursio fins a peu de la primera "via" del dia: Les coves dels Talibans.



Ens hauriem d'haver encordat per anar més tranquils, però vem anar progressant solament amb l'ajuda de les cordes fixes que hi ha (hi ha spits per anclar les cordes fixes, tens cop a opció assegurar-t'hi).
Finalment vem sortir per l'escape i ens vem saltar el pas de V+ (Joan me'n se d'una que ja et té mania hehe). Val a dir que si vas concenciat del que hi ha, l'accés per les coves es molt guapo i aventurer. A destacar el tram de IV de la primera cova (expo, millor no relliscar) i la segona cova (llarguíssima amb algun passet fàcil i esporàdic).

Un cop a dalt de les coves, vem seguir fins al peu de les vies Camí del Tro i Llamp del Tro.
En Gatsaule va enganyar al Mohawk per fer els 3 primers llargs (6b+, 7a, 6a+) de la Llamp del Tro i així poder-se-la apuntar com a via feta... molt hàbil ell! hehehe.


Mentrestant, l'Òskar, la Marta, l'Alba i jo ens vem posar amb el 1r llarg del Camí del Tro (35m, V+) amb una corda de 70 per fer-la com si d'una via esportiva es tractés.
M'hi poso de primer i l'encadeno després de que l'Òskar se la tragués a vista. Em dona moral després del fiasco a Montserrat de l'altre dia.


Mentre feiem l'ultima pujada a la via, un roc del tamany d'un casc, cau des de dalt. Sort que l'Òskar ens avisa i ens posem a cobert. La roca peta a 2m de nosaltres... quin mal rotllo!


Mentre en Gatsaule i en Mohawk acaben el tercer i ultim llarg per ells de la Llamp del Tro, l'Òskar prova el primer llarg, una placa llisa d'adherencia de 6b+. Es queda on s'acaben les dificultats de 6a+ i venen els passos de 6b+. Posa un mosquetó de rosca i es baixa, jo tambe la provo en top-rope i em quedo una mica més avall d'on ha arribat ell.
Els llamps de trons (Mohawk i Gatsaule) ens recuperen els mosquetons quan baixen rapelant i donem la jornada per finalitzada sobre les 4 i poc de la tarda havent gaudit d'un gran dia amb molt bon temps.


Nota mental: Portar menjar i aigua el proper cop
Nota 2: Tenim la Camí del Tro pendent, es veia una via molt guapa, sostinguda i ben equipada: spits amb algun pitó (jo vaig posar un tasconet també hehe) i reunions rappelables.

Foto 1: Ressenya de Les Coves dels Talibans (by Gatsaule).
Foto 2: Alba a punt de començar el pas expo de la primera cova.
Foto 3: Ressenya del Camí del Tro (by Gatsaule).
Foto 4: Començant el 1r llarg del Camí del Tro.
Foto 5: A punt d'arribar a la R1 del Camí del Tro.
Foto 6: Provant un tros del 1r llarg de la Llamp del Tro.

Activitat social al Vermell del Xincarro

Ahir (despres de no tocar roca des del cap de setmana que vem anar a Beuda) despres d'anar a votar, ens vem passar a veure la Montse. Concretament al Vermell del Xincarro.

Era el primer cop que l'Alba trepitjava Montserrat i llastima de la boira que no ens va deixar gaudir de les imponents formes escarpades de les agulles cimeres de la muntanya, pero ens ho vem passar be.

Al Vermell haviem quedat amb l'Oriol, la Ceci i en Josete! Ens vem trobar nomes arribar i mentre ells anaven escalant, amb l'Alba ens vem posar amb:

• El llaminer, V+. Tant de temps sense tocar roca van afectar-me el coco (i un projecte de final de carrera durant l'estiu tambe, hehehehe) i vaig tardar gairebe una hora a tenir la via muntada despres de baixarme una vegada i de penjarme nosequants cops. Finalment amb les indicacions de la Ceci, els anims de l'Alba i els consells del JD vaig fotre-li pit i collons i la vaig deixar muntada (no us imagineu la pudor que em feien els pantalons... anava ben cagat!). L'Alba se la ventila en un plis-plas en top-rope i jo li torno a fotre en top-rope i aquest cop si que encadeno (libera tu mente!).

De mentres anem xerrant amb la Ceci, l'Oriol es baralla amb uns 7c i 7c+ (El Vianant i El Nomada) al meu costat i el veig volar (segons ell, era el vol petit. Diu que n'hi ha un mes amunt que tela!), el JD va provant un 7a+, el Josete celebra un 6c+ a vista, i entre pitos i flautes... ens fotem l'entrepa i marxem cap a casa que hem d'anar fins La Bisbal a votar! (Si, hem escalat molt poc pero el cansament es el cansament ;P)

Visca els panellets dels alumnes d'en Cristobal i visca les mega-super-bones truites de patates que fa l'Albeta per sopar al pis de Girona. I avui... altre cop a la feina!

Bloggers, es possible que diumenge ens veiem al Pedraforca ;)

PD: A partir de les 6, quan arribi a casa, penjo alguna foto de la sortida ;)

Ressenyes:
Vermell Xincarro actualitzades part esquerra.
Ressenyes velles a kpujo.

PFC de Multimedia

Molt bones blogaires ;)
Aquest any tambe he de fer un projecte de final de carrera, aquest cop del Graduat Multimedia.

Havia pensat en una web multimedia amb aquesta idea.

Que en penseu? Comenteu-me idees si us plau, s'hauria de fer una web multimedia (audio, imatge, video, interactivitat....) amb la tematica d'escalada (sino, passo de fer-lo jejeje) i havia pensat en el que he posat al forum de CaraNorte pero estic obert a suggerencies ;)

Avui, segon dia d'entrenament!

Beuda: a l'ombra de Sadernes

Aquest pont hem escalat poquet. Els dos dies que hem estat per la muntanya han estat destinats a escalar amb la familia de l'Alba i a caçar castanyes! :P

Dissabte vem anar a conèixer l'escola d'escalada de Beuda.
Beuda és un petit (molt molt molt petit) poblet al costat de Besalú, a l'alta Garrotxa. Segons el què vaig llegir al fòrum de Cara Norte, al restaurant de la plaça del poble pots menjar bé, en abundància i a un preu més que raonable (si és que es mantenen els preus!).

Pel què fa al sector d'escalada, trobarem unes 40 vies pel que vaig veure, asseugrades la majoria amb parabolts però també trobarem algun spit i algun químic.



L'objectiu va ser el sector Els Gossos degut que hi trobavem la major quantitat de cinquens i per anar amb familia, semblava ideal. El problema va ser que al arribar i veure que les vies no arribaven als 8 metres, que eren tot cantos romos patinosos, que les reunions eren dos spits amb xapa i punt, o un sol químic... vem passar i vem intentar trobar les dues vies del sector Iniciació. Vem fracassar. Ara veient la foto de la paret, intueixo on poden estar però allà no ho vaig veure massa clar i mira que vaig buscar. La via Normal (IV+) suposo que pujava per una canal desequipada i amb força vegetació però no hi havia cap més rastre...

Ja que no vem trobar cap via fàcil per escalfar i muntar-la perquè la family practiqués, ens vem posar amb:

• Frenasso, V+. Primers metres patinosos i després calcària excelent amb bon canto i passos atlètics. Assegurada amb un spit a l'inici i la resta amb parabolts. Quasi 30m molt disfrutons. Surt a vista i em reconforta després del fiasco de l'altre dia amb la via Montserrat al sector dels Diedres...

Els pares i la germana escalen més o menys la meitat de la via. Com a mínim ja han fet més metres que si haguèssin fet dos dels V curts i treuen una mica els nervis interiors deixant anar algun que altre taco ;P L'alba quasi l'encadena en top-rope i abans de baixar em passa la corda (perquè la pugui provar en top-rope) per la R de:

• Una fiblada a la pell, 6a+. Força atlètica (sort que tinc embergadura i arribava als cantos), peus en adherència a alguns llocs i també roçant els 30m. Quasi surt del tirón fent una parada en un pas de gotes d'aigua i un empotrament de dits. Arribo a baix content :)

Com que ja hem arribat tard (fer el ronso al llit té això), ja ningú més prova aquesta última via i ens n'anem a fer un volt per Besalú. M'encanta!

A l'endemà al matí, amb lo fanàtic que vaig, m'hagués agradat anar a Solius però ho vem canviar per anar a caçar castanyes :P



El destí era Els Àngels. El cim de Les Gavarres que separa el Gironès de La Selva i del Baix Empordà. Allà entre l'Alba i jo recollim vora uns 8kg de castanyes! Ben bé que és més reconfortant que anar a caçar bolets! En trobés més, no cal caminar tant, i no són verinoses, com a molt hi trobaràs algun cuc :P

Vem completar el dia amb algunes cireres d'arboç... nyam que dolçes!



Resumint, Beuda em va agradar. Quasi totes les vies estàn orientades al Sud, el que fa que sigui un bon sector per l'hivern. I Hi ha uns quants 6a interessants i llarguets que es mereixeran alguna visita :)

Última escalada matinal

Divendres passat vaig fer l'última escalada matinal amb l'Oriol R. La curiositat ens va portar al Faraó de baix de Montserrat, al sector El Columpi. Ressenya



L'Òskar té una piada del sector, però només vem coincidir en una via.

Al llevar-me vaig notar unes molèsties a la ingle esquerra, suposo que del saque del dia anterior. No hi vaig donar gaire importància.

Al arribar al Bruc esmorzem al Bar Anna... que tranquil que està un matí entre setmana! :D Al acabar, seguim cap al Bruc Residencial per agafar la pista que ens portarà al sector escollit.

Escalem:

• Diedre, V. Surt a la primera amb algun repòs per descansar la cama esquerra. A la ressenya del link li donen IV?! Per mi es queda en V com a la ressenya del llibre de Montserrat Sud.
  
• Yeno de Rabia, 6a. L'Oriol falla al flash (cintes posades i haver baixat i mirat la via des de la R compartida) però l'encadena al 2n intent. Bravo! Em canta els passos claus i encadeno a la primera en top-rope! (La ingle em segueix fent mal!)

Dinem, parlem d'escalada, de filosofades, etc...
Arriben 3 nois d'Igualada que resulta que fa 4 mesos que han començat a escalar i estan fets uns bous! Es posen amb els 6a i 6a+ com qui no vol la cosa i se'n surten més que bé! Enhorabona i salutacions! ;D

Per acabar el dia abans d'anar cap a classe (divendres classe de 18h a 22h... PUTADA!), escalem:

• Tea's crack, V+. L'Oriol encadena a vista, a mi m'agafa algun yuyu i no m'acaba de molar gens la via! Entre que al pujar la cama em fa mal i que les fisures romes no els hi pillo el trukillo... malament anem! L'acabo pujant en top-rope penjant-me de tant en tant com una paletilla de jabugo (nyam... jabugo! :D~~ )
  

Finalment, arribem a l'hora a la uni i fins i tot arribem amb temps per fer-nos una dutxa ràpida als vestuaris!



A dia d'avui (dimecres) encara no he escalat i continuo tinguent molèsties a la ingle. Com a mínim ja no és mal, sinó que molèsties, però em fot igualment ;( A veure com es presenta el pont! Segurament acabarem per Sadernes o Beuda amb la colla del Baix Empordà i també estaria bé alguna escapada a Solius que ja en tinc ganes. Saluuuut!

Per cert! El títol "última escapada matinal" vé de que ja he trobat feina i dimarts començo! Se m'ha acabat el xollo! ;( però com a mínim.. començaràn a caure ingressos que també està bé hehehe ;) dinero dineroooo!!!! €_€

Foto 1: Panoràmica del sector.
Foto 2: Oriol a Diedre, V.
Foto 3: Els igualadins a Tea's crack, V+.

Superman?

Como no, avui hem fet una sortida entre-setmana de les nostres el Roger, el Marc i jo. Aquest cop només pel matí.

Després de quedar a cal Roger (aprop del Cavall Bernat) i deixar-me la càmera a casa seva, hem anat amb el seu 4x4 fins a Can Pobla. D'allà a caminar fins al Camí de la Font Soleia, on hem decidit provar sort al sector Els Diedres (abans de la Paret Gran) ja que és cara est i hi tocava el sol.
Probem la via Montserrat (V+), molt dura pel grau que té (és tota facil però té un pas al bombo de passar de la roca podrida a la roca bona que TELA!) . No hi ha hagut encadnament i l'he acabat de fer en top-rope. MALAMENT!
Un dubte: els parabolts a la roca podrida aguanten?! una xapa ballava i tenia la femella fluixa...

Hem resseguit la paret de la Sardineta de Dalt. A la Xapada Contínua molestava el sol a l'escalador, així que hem anat cap a la Umma Gumma (6b). On després de fotreli uns pegues de primer, no ha sortit l'encadenament. He fet uns petits vols al pas clau però la volada més espectacular ha estat entre la reunió i l'últim parabolt quan se m'ha trencat una presa de mà i he anat a parar a sota la repisa (4 o 5m aprox). L'assegurador (no diré noms xD) m'havia deixat massa comba. Per sort la pedra no ha tocat a ningú i jo no m'he fet res. M'ha donat gustirrín i tot! jejejeje

En fi, que ultimament semblo el superman volant tant :P

Blocs de les Agonies i del Cap del Faraó

Per acabar els blocs de Sant Llorenç, em faltava ressenyar els de les Agonies i el del Cap del Faraó.

Per arribar-hi, he fet un petit mapa partint de la Masia de Can Robert i marcant la pista de color blau cel:


Pel camí vermell (el d'arribar a Les Agonies), arribarem a una corba on deixarem el cotxe i seguirem a peu uns 5 minuts en pujada per arribar als blocs. El primer que trobarem és una mica guarro: té forçes combinacions però poc espai a la base. El bloc potent és el 2n, desplomat i amb poc canto. Hi trobarem les linies següents (by Felix Obradó):


Seguint el camí taronja, tant per dalt com per baix, arribarem a un carrer sense sortida. Aparcarem el cotxe al final del carrer (plè de terra) i tenim el bloc al costat. D'aquest no tinc cap tipus d'informació excepte el que vaig veure i provar l'altre dia:


Zona no-vertical per fer peus (es podria treure sorra de la base i quedaria més gran)
Zones desplomades amb algun picat i pedres (molt petites) sikades. Hi ha vies marcades amb una fletxa negra a la base del bloc
Zona sostre (dins la cova interior) amb preses artificials.
Corda fixe per baixar (una mica ronyosa, ja)
Via de 2 xapes més reunió.
Reunió a dalt per provar en top rope alguna via de bloc.
Matalàs per fer servir de crash-pad dins la cova (respecteu-lo, que no és vostre!)

Aquest article serà accessible des del Recull de Ressenyes de Sant Llorenç.

Umma Gumma + búlder al Faraó

Es pot dir que avui amb l'Enric, a la Sardineta de Dalt de Sant Llorenç, hem fet els deures.

Hem començat escalfant al V+ del Diedre del dau on el vent i la raskilla feien acte de presència (i jo en màniga curta). Sempre em costa de veure el pas de sortida a la reunió i he hagut de desgrimpar per rectificar els moviements.

Al acabar, ja que a la zona de la Xapada Contínua el vent ens hauria tombat, hem anat cap a la Balma de les mosques a per la Umma Gumma.


L'Enric l'ha montada, amb una mica més d'entreno ja la tens!
Jo tenia un mal dia: poca motivació, tenia fred, anava en camiseta, fotia molt vent, no ens tocava el sol... però em decideixo de fotre-li un tiento en top rope animat per l'Enric.
Sorpresa! l'he encadenat a la primera (top-rope), anant desxapant les cintes. El proper dia m'hi tiro de cap a pel rotpunkt! :D


Satisfets per haver pujat un graó als nostres objectius a curt plaç, hem tornat cap al cotxe l'Enric m'ha dut a conèixer el bloc que hi ha a sota el Cap del Faraó. Òstie quin bloc! Picats, sicats, preses artificials en un sostret d'una bauma, un matalàs en un racó, cordes fixes per desgrimpar bé, alguna via de 2 xapes i reunió en el propi bloc, una R més amunt per provar passos en top-rope, una cantó del bloc tombada per millorar la tècnica de peus... he descobert Amèrica!







Foto 1: L'Enric passant la corda a la Umma Gumma
Foto 2: Els blocs (desenfocats) del Cap del Faraó
Foto 3: L'Enric a la part d'abaix dels blocs (picats, skiats, pedres sikades i preses artificials)
Foto 4: Jo a la part de dalt (placa tombada), se li hauria de treure una mica de terra que s'ha acomulat amb la pluja
Foto 5: Cap del Faraó i bulder

Una tarda als búlders de Sant Llorenç

Després d'un cap de setmana poc actiu (iniciació d'en Gerard i en Nasi a Llafranc amb picades de mosquits incloses), aquesta tarda hem anat als blocs de Sant Llorenç amb l'Àlvaro.

Primer hem passat pel bloc del Bacallà a veure el Quim que feia molt que no el veia! Està fort com sempre i m'ha comentat que ultimament fa moltes vies en solitari per Montserrat.
Com que el bloc del Bacallà per nosaltres és massa inflabraços, hem anat al bloc 4 a fer algun problema de pocs passos i intentar unes sortides en desplom força dures. Ens aguantavem però no ens sortia ni un pas! (dels durs, algo feiem :P)


També ens hem passat a veure l'estat lamentable del bloc 1 degut al negoci immobiliari de Matadepera:


El bloc està a l'esquerra de la foto. La part superior ja l'han tapat de terra, només queda practicable la part inferior del bloc... però els allanamientos de morada són il·legals (com deixar construïr cases a mig metre d'un parc natural... des del meu punt de vista).
El que jo em pregunto és: Si fins allà ha caigut un bloc, no tenen por que els hi caigui un altre? No els hi fa por el gran bloc de la dreta de la via Troia a la dreta del Cap de Mort, on justament hi ha penjada la pancarta S.O.S.?!

El motiu de la pancarta, és la carretera que volen construïr des de Mata-Rodona a la Mata. Aquí teniu una pàgina web que explica el traçat exacte de la futura "carretera de muntanya" vist des del Google Earth, amb fotos de punts estratègics per on passarà aquesta nova pista.

Enllaços sobre les accions en contra de la pista:
Adenc
Post al fòrum de Caranorte
Un altre post al fòrum de Caranorte

La veritat és que aquest passat dia 1 d'Octubre hi havia una concentració a la que vaig faltar i no vaig informar prèviament al blog. Badada al canto, mea culpa.

D'altra banda, demà faré una matinal a la Sardineta de dalt, per veure què tal surten el 6a del Diedre del dau, la Xapada Contínua i la Umma Gumma. Ja informaré!

Subirats i començo a notar millores!

Aprofitant els ultims dies de bona vida (a.k.a. vacances), amb l'Àlvaro i el Roger hem anat a passar el dia escalant per Subirats.

Era el primer cop que estaven per aquella escola i per començar hem anat al Sector Toro:

• Un encuentro, V. Per escalfar i com a presa de contacte amb la calcària de la zona. El Roger la treu a vista, Àlvaro al flash i jo també a la primera.
• Papa vui ser torero, V+. (V+/6a per mi) Roger al flash (li vaig cantant la via mentre l'escala), jo a la primera però patint al crux i l'Àlvaro encadena en top-rope.

Aquestes vies ja les havia provades a la primera visita a Subirats amb el Marc.

Ens passem al Sector Cinema per provar les vies més llargues (25m) de l'esquerra:

• Hot dog, V. (Per mi roça més el V+). Àlvaro a vista, jo al flash i el Roger l'acaba amb un A0 al tram final. La veritat és que quedaria més ben protegit el crux de la via si algun dels parabolts estigués a la banda esquerra del diedre final. Ara si caus, pots fer un pèndol i estampar-te contra la paret dreta. La via en sí, no m'ha agradat massa.
  
• Destierro de un animal, V. (Per mi un bon V+). El Roger li fot el primer però acaba fent algun pas en A0. Segueixo jo que l'encadeno al flash (tècnicament parlant, clar :P). Finalment, l'Àlvaro quan ja ho tenia a punt, s'ha acabat agafant a una cinta per equilibrar-se. Llàstima! És una via força recomanable!
  

Per acabar de rematar el dia, tornem al Sector Toro per anar a les vies de sisè grau que estàn més amunt a l'esquerra i intentar-ne una que ens agradés esteticament:

• 17 puñalás, 6a. Inici amb invertits, arribem a una coveta on desploma. Tenim un lateral esquerra i un invertit dret que ens permet pujar peus i agafar un canto amb la dreta, pujem peus sobre la cova, canvi de mans per agafar el canto que teniem amb la dreta amb l'esquerra, buscar un canto amb la mà dreta, pujar peus, agafar un lateral boníssim i xapar la R. L'intento a vista però no em surt. La deixo montada i l'Àlvaro la prova de 2n amb alguna parada per mirar-se els passos. El Roger la prova de 2n també però no l'acaba (a entrenar Rogeret!). Em torna a tocar, m'envalentono i li foto un 2n intent, estant més descansat, i ROTPUNKT!!!!! :D Finalment l'Àlvaro també decideix tirar-li de primer i també encadena! Un bon final per un gran dia :)

Per acabar de rematar-ho tot, ens hem ajuntat quasi tots els de la colla al Taxi Kebab (un bar de Terrassa de la zona universitària que freqüentem), cerveseta, converses, riures i cap a casa a sopar i a dutxar-me :P

Una cosa que m'estic notant molt, és la millora de "grip" als dits des de que m'hi faig un taping per reforçar les articulacions i els lligaments. M'aguanten molt més, no em fan mal i sembla que hagi millorat en extensió.
Properament faré un post sobre els meus dits i l'esparadrap :P

Ah! sento no acompanyar el post amb cap més foto però just després de fer la primera i única foto del dia, la de l'Àlvaro a Un Encuentro, resultava que no quedava més bateria a la càmera... sempre tant confiat jo!