Dissabte teniem en ment fer aquesta cresta "fàcil" amb en Pere i al acabar (ens hauria de portar poc temps) anar als Esqueis del Begís, la cosa però no va anar així.Ni la cresta era tan fàcil ni ens va portar poc temps: no vem anar al Begís.
Després de la gran ressenya de l'activitat que s'ha currat en Pere, poc puc afegir més :P
Per començar, em vaig deixar els gats (acabats de recautxutar) al meu cotxe quan posavem les motxilles al cotxe d'en Pere a Girona. Sort d'ell que duia els de via llarga i els de friki i quan ens posavem l'arnés, i me'n vaig adonar, em va poder deixar els vells...
El primer llarg em va vèncer psicològicament, vaig començar posant un tascó que va quedar molt bé, tot seguit a caçar el 1r pitó per una rampa plena de vegetació i patinosa, d'aquí a caçar el 2n pitó i col·locar-me al diedre on hi havia els dos últims pitons del llarg... la sortida del diedre va poder amb mi i vaig decidir que millór que li tirés en Pere (despentjant-me d'un pitó aquest cop! Què m'està passant?!!?! jeje). De segon també em va costar força (de fet vaig patinar a l'alçada del 1r pitó i em va saltar!) però me'n vaig acabar sortint, només em quedava el tram final amb bona presa de mans, peus dolentissims i pati que va fer mirar'm-ho una mica tot i anar de 2n...
Reunió 1 en una còmoda repisa de dos arbustos, un gran merlet i un pont de roca (és possible reforçar-la amb friends mitjans-grans)
El 2n llarg de la 1ra agulla era més fàcil però el coco ja m'havia fallat, llàstima. Molt bonic; a assegurar amb bagues variades a grans merlets i a una mini-sabina, últim tram amb pati.
Reunió 2 en un parell de merlets i destrepar/saltar per anar a buscar la 2na agulla.
3r llarg (2na agulla): comença fàcil i després ve un tram de placa que és més fàcil per la dreta (però més aeri). Ponts de roca, tascons i merlets.
Reunió 3 en una baga fent el pas del cavall. Abans de la R hi ha l'últim pitó. Ràpel obligat des de la baga (desembre del 2006), al que ve de segon és millor que el que ja està a la R el despengi pq es molt estret per muntar rapels i tal...
4t llarg molt fàcil on es pot buscar un forat per on fent un pas de xemeneia surts amb molt bona presa a la R4 (de tascons i un merlet)
Caminar en ensamble entre blocs fins a la última agulla on tu tries com t'ho vols complicar, nosaltres vem escollir unes fisures de la banda dreta i vaig tornar a intetar-ho de primer posant un merlet i 2 tascons... tot i això no ho vaig veure clar i en Pere va a tornar a treure'm de l'apuru. Allà uns friends haguessin entrat a canyón! Pels tascons t'ho havies de mirar més...
R5 en merlets per variar i ja només queda fer l'última agulla, si es vol, per uns passos de III pel lateral.
El descens intuïtiu fins a trobar la pista i cap al cotxe a les tantes :P Un mos i aigua que teniem set, endreçem el material i comença a ploure. Clavat!
3 comentaris:
Ara entenc això del frontal sempre a punt ! Llegint la història no m'estranya que ja no el treguis del casc.... No se sap mai !
Un parell de dubtes...
Es pot fer alguna variant del primer llarg que sigui més fàcil (seria per anar amb uns colegues principiants)?
I és orientació nord (per si es podrà anar a l'agost)?
Merci i a finals de juny quan comenci a pujar a l'empordà et dic argu!
gatsaule, de gran sere un superhome com tu i escalare la sanchez de diables en un plis plas sense que se'm faci de nit, aixo si, haure de menjar moltes sopes abans :P
viking, el 1r llarg en teoria seguia diedre amunt i no passava de V grau picant, pero just passat el tram equipat amb els pitons hi ha un niu molt gran (ple de cagades pel voltant que tufa molt i pollets), per aixo vem tirar per la dreta (mes pati i mes expo) passant merlets namica precaris i tal :P
Potser pots començar mes a l'esquerra i t'estalvies algun d'aquests trams o directament vas a buscar la base entre l'agulla 1 i la 2, pujant per un lateral (queda un llarg facilet de blocs).
Igualment, la roca no es cap meravella i algun cop sens trencava alguna presa. Ah! I molta molsa!
Publica un comentari a l'entrada