Ja feia temps (anys!) que tenia ganes d'anar-hi però no va ser fins aquell mal dia que ens hi vem decidir. Amb el Marc escollim la Lleida de la Roca dels Arcs. I a la R1 ens baixem per varis motius: bloqueig mental meu, vent, fred...
Cal posar peu de foto?!Així que veient el panorama, trec la guia del Salvatge Oest de Catalunya de la guantera i veiem que el sector més proper és el Cal Cari d'Alòs de Balaguer. I cap allà que anem!
- Capità Nemo, V+. Més cinquè que cinquè sup. Sobreequipada i amb bon canto.
- John Silver el llarg, 6a+. El marc encadena a vista i jo llepo. Es veuen les marques de dos cantos que sembla que hagin petat, ja que el pas el trobo bastant difícil per tractar-se d'un 6a+. Bastant sobreequipada.
- Torracollons, 6a+. Surt a vista! Adherència de la dura. M'ha fet estar a punt de llençar la tovallola i deixar-me caure en varis passos, per sort he tingut confiança i he seguit amunt :) Aquí, comparant amb les altres vies, hi ha uns bons sartenazos.
Un torracollons a la Torracollons ;)- Tendido supino, 6b. Just quan ja la tenia anant a lorsai em deixo caure perquè em pensava que sortia recte amunt a buscar la R de l'altre via i no li veia gens de color al pas. Un cop al cotxe veiem que anava a buscar la R de l'esquerra... que burro! Segueix la tònica d'alejes de l'anterior.
Abans de marxar, el Marc prova la Variant en top-rope i comenta que la troba bastant dura!
Arribant al tram dur de la via Variant.Al final encara hem salvat la papereta... Queda pendent l'estrena de veritat a la Roca dels Arcs un dia que no faci tant vent ;)
6 comentaris:
Escalar amb vent, és super emprenyador, a més aquell dia feia quelcom més que vent.
Felicitats per l'activitat, malgrat el vent. Cal que tornis a Vilanova la Lleida és molt maca i tranquileta.
Aviat aniras al dia amb les piades, fins aviat, Pere
Merci per la rapidesa Mingo! ;)
Fent el 1r llarg, en algun moment pensava que se m'enduia el vent! Algo semblant ens va passar a Alòs, però al tractar-se d'esportiva no feia tanta por :P
A vilanova hi tornaré, que tinc una llarga llista de vies que vull repetir :)
Salut!
Però tio Pere, tatxa ja!! Jee jee jee. La LLeida és molt guaa, torna-hi.
Ja veig que el que et va realment és l'esportiva..., avui ha quedat clar! Vull dir aquell dia llunyà....
Clar que amb vent fort, jo tampoc hi hauria pujat!
No et pensis Joan, a mi em va tot. Sóc bastant "tastaolletes" :)
Això si, reconec que aquell dia, al peu de via de la Lleida no tenia el dia... i fent el llarg de segon escalava com el cul i amb por :S (a part de les ratxes de vent que t'escupien de la paret...). A Alòs vaig poder escalfar bé amb vies ben xapades i ja em vaig envalentonar amb les més difícils :)
Més aviat, era un perill fer via llarga aquell dia. La placa de les fotos té bona pinta, a veure si em començo a vellugar amb el bon temps, que no surto del barcelonés!
Felicitats pel 6a+, com molen aquestes vies que s'han de lluitar fins al final eh!!
Salut
Publica un comentari a l'entrada