A casa miro ressenyes, la Reserva, la Nose, la Midi-plan, la Matanza de prexas... totes em semblen interessants i les tinc a la llista, però crec que pot ser una bona experiència per l'Aleix (i per mi) fer una de les clàssiques desequipades del Pic, la Herboristes. (És que enredo a tothom!)
Així que truco a l'Ivan i li rapinyo tots els seus friends, algun cordino de més i mosquetons de seguretat, que jo tinc els justos.
Tot el material utilitzat... de sooooobres
Amb l'Aleix ens trobem al pàrking de Penya Ginesta a les 10h del matí, ens repartim el material i les cordes i enfilem cap a la via. Primera errada del dia: em despisto i acabem al cim del Pic del Martell, merda! Cal tornar enrera a buscar el camí que ens baixa al peu de les vies, mentre no hi arribem tenim la segona errada del dia: l'Aleix perd l'abric. El busquem desfent els nostres passos però no hi ha sort, decidim que és tard i que millor anar a la idea, que ja hem perdut prou temps.
Per trobar l'Herboristes és fàcil, el cub per on passa el 2n llarg és molt evident i a part, hi ha el nom de la via pintat al peu. Ens encordem, repassem quatre maniobres i començo.
1r llarg, IV. Segons la guia és un III però o m'agafa en fred o em desvio un pèl de la línia (que diria que no). Es va fent fins que arribes al replà on faig la primera reunió d'un gran bloc i un arbre.
L'aleix arribant a la R1
2n llarg, IV+. Surts de la reunió cap a l'esquerra on poso el friend del 1 sota una gran llastra cantelluda i sobada, m'hi enfilo a sobre i ja tinc un diedre fantàstic (i molt sobat) davant meu. Entre tascons i friends vaig pujant, xapant també algun pitó ancestral. El pas que em costa més és el de sortir del diedre. Remenant veig que a la part esquerra del diedre hi ha més canto i un petit passadís que ens mena directes a la reunió, així que hi flanquejo i arribo a la còmode R2. Triangulo un parell d'spits vellets amb un buril sa i poso una plaqueta recuperable en un altre buril per reforçar la reunió. Tot i que no és problema ja que la repisa és ampla i còmoda.
Alguns passos del diedre m'han semblat de Vè grau.
L'Aleix sortint del diedre del 2n llarg amb el sector Thailandia al fons.
3r llarg, IV+. Només sortir de la R hi ha el pas més difícil, s'ha de fer una bona remada amb peus ben ensabonats, no em fa gaire gràcia i no arribo al canto bo, decideixo posar un friend petit en un dels forats fets a base de pitonar-i-despitonar, hi poso una baga a mode d'estrep i m'hi enfilo. A1 a l'Herboristes! D'allà arribo a xapar un tascó encastat en el canto bo on m'havia d'agafar, un cop xapat s'acaben els problemes i comença un llarg preciós i variat, assegurable al gust del consumidor amb fisures, forats, ponts de roca, diedres i arbustos. També hi ha algun pitó en el diedre del mig.
Havia llegit que la gent es perdia una mica en aquest llarg però la ressenya del Luichy la vaig trobar molt encertada. Cal fixar-se amb els flanquejos, i amb les reunions de vies veïnes (que es veuen) i trobarem l'itinerari facilment. Un cop sortim del marcat diedre arribarem a un primer replà que sembla que hagi de ser el de reunió però no, és el replà de més amunt. Alla trobarem un pitó i una flor de pitons d'on farem la R3, reforçable amb un arbust. La meva intuició no em falla i ho clavo a la primera.
L'estrep improvitzat i jo en mig del flanqueig a dretes per anar a buscar el diedre.
4t llarg, II. Tràmit fins arribar als peus del diedre final. Passarem per davant de moltes reunions de vies veínes. hi ha llargs que es veuen ben guapos! La reunió es pot fer de mil llocs. Hi ha arbres, arrels, fisures i també 3 vells burils. Es faci d'on es fàci, és còmoda i segura.
5è llarg, IV+. Un altre diedre molt maco, disfruto posant-hi friends, ponts de roca, tascons... al sortir, faig reunió a un gran bloc que té dos ponts de roca gegants.
Magnífic i estètic diedre
Gran via i gran companyia! El millor el 3r llarg i l'últim.
Tot i que la graduació de la guia m'ha semblat un pèl desfassada, els diedres tenien lo seu i potser hi havia algun pas de V/V+ però vaja, res que un tio amb recursos com jo no pugui solucionar... hohoho xD
El millor de tot, és que tornant cap al cotxe recuperem l'abric de l'Aleix... amb 300€ dins! D'això se'n diu acabar bé el dia ;)
12 comentaris:
Encantat de que m'enredessis! com a aclaració per la gent, dir que els 300 euros eren del dia anterior que havia anat a comprar algun regal de nadal i me'ls havia deixat a la jaqueta. No us penseu que vaig per la muntanya amb tants calers a sobre!
ei Pere!
Una bona elecció. Sense dificultat, i com bé dius, si s'està atent, sense complicacións per perdre l'itinerari. M'agrada això de que vagin sortint els recursos davant dels imprevistos. Ben fet! Hi tens força vies per anar fent i anar treballant aquests recursos. Ara es el bon temps per anar a escalar al solete i arraserat del vent.
Això si, has de tenir en conte de que més a la dreta de la herboristes ara ja no es pot escalar.
salu2
flx
Osti Pere, amb aquest arsenal gairebé pots anar a la Nose del Capitan ;)
Enhorabona Pere, no la recordo massa aquesta via, el que recordo és que l'últim cop que hi vaig anar vaig baixar de la R1, estava acollonit, quan vaig veure que el colega m'assegurava d'esquena i deia que el 8 no servia per a res que el millor era lo de sempreassegurar d'esqueneta, en fi de sobte no vaig trobar per on anava la via.
Per cert veig que la llei de Murphy no falla, quan portes cales perds l'abric.
Salut, ah jo tb prefereixo amics que no callin.
Felicidades por la puesta al día, por la vía y por recuperar el material.
Aprovechando el poco tiempo de forma disfrutona.
Salu2
tres pere..aquesta és la PRIMEA via que vaig fer al PIC del MARtELL...ara fa...25 anyets..com si res...després de venir A PEU des de CASTELLDEFELS perquè vam errar la aprox ( fins i tot la MUNTANYA,,,,hahaha!!!), pujar al pic A PEU...i tal i tal...com una cabra estavem amb 14 anys!!!!
Bé..i ara també no bow?
Encara vaig seguint l'estta de les canals a ULLDETER....a veure si anem a fer allò eh? Aquest finde no però l'altre, si encara hi ha el corredor ens hi acostem...ok?
Oriol
Pere, quan he vist el post pensava que ja l'havia llegit...i clar el teu company Aleix en va fer un de gairebé identic! fins la foto del material.
FElicitats xaval!!!! et veig llançat!! ara si que estas agafant el camí de seny!! je je je!!
anims!!! que estic buscant alguna vieta per compartir!!Ara que si en tens alguna de pensada dis-ho!!
Home, dir que l'Herboristes és una via llarga, potser és una mica exagerat..., però si que és molt bona per practicar l'autoprotecció.
El pic del Martell és genial a l'hivern!
Aleix, el dia va ser fructífer! Repetim quan sigui!
flx, la via em va agradar bastant. Era una barreja de molts tipus d'escalada buscant els trams més evidents i fàcils de la paret. Molt xula! Tinc en compte les restriccions ;)
Pietro, és la que vem anar a fer el cap de setmana següent, deixa'm arribar-hi! hahahaha
Mingo, si que en fà d'anys que vas anar-hi! A mi ja em va aterroritzar que a l'Esparraguera de la Roca Gris m'asseguréssin amb un vuit... d'esqueneta ni te digo!
I visca els companys que no callen, sempre son millors que "el company silenciós" ;)
Fernando, costa posar-me al dia però vaig intentant-ho entre tots els merders en que estic fotut. El pitjor sens dubte és la feina :(
Tranki, sisi. Te'n recordes que em vas passar via mail unes piades de les vies que havies fet al Pic? La herboristes em va motivar :P
Parlem de l'H20 gelada!
Jaume, hehe és el que té escalar amb un altre blogger. Posts repetits però òptiques diferents ;)
Llorenç, fem el que podem! Anem-hi quan sigui!
Gatsaule, per mi si tenen 2 llargs ja és una via llarga, com la normal al Cavall Bernat de Sant Llorenç!! hehe
Ei Paraboltio!! Com anem? Nosaltres darrerament anem fanàtics amb el tems ski de monte... Potser ja ho has llegit al bloc del CAU Club d' Alcholics Universitaris, vull dir alpinistes...
Com que veig que també estas d'estreno en la materia si et fa pinya venir alguna sortida ja tens el meu numero.
Vinga salut i ziga zaga!
Felicitats per la via crack!
Publica un comentari a l'entrada