1.6.09

Última setmana de Maig afternoon sessions.

El dimecres 27 de Maig pujo amb el Marc al Diafragma.
Jo tenia feina a la banda dreta i és que hi ha una via de 5 estrelles del Marcel que val molt la pena fer i l'últim-i-primer cop que vaig provar-la em vaig quedar amb la mel als llavis havent-me de penjar a un pas on em vaig quedar sense pila. Aquest cop va sortir del tirón després que el Marc m'hi deixés les cintes posades:

  • Die-dròsi, 6a+. Inici pel podrit fàcil, placa amb passos llargs fins agafar el diedre amb canto intermitent, sortida del diedre amb preses romes i final taquicàrdic-equilibrista amb la xapa uns metres sota els peus que no ens deixarà tranquils fins xapar la role. Boníssima Marcel!
Al baixar posem les cintes a una altra via d'ell i una altra perla del Diafragma:

  • Astènia, 6b+. Inici pel podrit amb 3 cantos picats on calen, no cal fer-se mal abans de començar a escalar! ;) Bastanta pila, bombo, placa de ditets, millor canto a dalt i sortida equilibrista menys expo i més fàcil que l'anterior. Li faig un intent flashejat pel Marc però aquells cantos són massa lesius pels meus lligaments. Abans de marxar li faig un top-rope per anar-me quedant amb els passos però encara està lluny.

Abans de posar-me en aquestes vies potser valdria més la pena provar els altres 6a+ i 6b's que em queden encara per la banda esquerra i central... no cal córrer i tenen una mica més de canto ;)

El divendres 29 de Maig va tocar anar a la Placa Sibarit, també amb el Marc.
Allà els dos hi teniem feina (jo bastanta hehe). Vaig treure'm una via que feia temps que tenia atravessada i sí que l'havia pogut encadenar en top-rope però no de primer i també em vaig endur una sorpresa provant una via que veia impossible per mi.

  • El vuelo del Dória, 6a+. Cotada de 6b originalment i rebaixada a 6a+ després de les impressions de més escaladors. Una via bastant oposada a l'estil que se'm dona bé, de canto molt petit i bloquera. Després de que el Marc l'encadeni, m'hi poso amb les cintes posades i oh lalà! Rot-punkt patidor! :)
Ara li toca fer els deures al bou i li fa un primer intent al Síndrome de Woltan, té alguna relliscada però tot i així li va bé per muntar-la, recordar passos i cantos i intentar no fallar al 2n intent. Al baixar em deixa el top-rope muntat a la via del costat, que comparteixen reunió:

  • Mono pestoso, 6b+. De dificultat decreixent amb una entrada tendinítica i molt a bloc, seguida per uns passos verticals amb canto petit, per acabar tombant i baixant en dificultat. El primer intent és un desastre, el picat m'escup cada cop que pujo canyes i no puc agafar bé el bidit. Al segon intent i donant-ho tot, miràcoli! No deixo escapar el picat, puc agafar bé el bidit i d'allà a la reunió surt sense cap més contratemps.
Perquè hem de marxar, que el Marc ja fa tard, que sinó li feia allà mateix el pegue de la mort! :P
Ah, destacar també que el Marc finalment es va treure el Síndrome de Woltan entre els meus dos top-ropes. Enhorabona bou! Jo ni m'aguantava dels cantos! :S

5 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Enhorabona Pere, aquestes vies de Sant Llorenç són tot menys fàcils, veig que la cosntància està donant els seus fruits, repeteixo enhorabona bou!

PGB ha dit...

Gràcies Jaume! A veure si et tornem a veure aviat a peu de via ;)

Anònim ha dit...

Jo trobo que el primer químic de la "via de las niñas" està massa amunt. Ja, ja, ja, ja...

Ens veiem dimecres bou!!

A tibar-li!

jclaramunt ha dit...

Aii aquestes tardes a Sant Llorenç...La Astènia la tinc pendent, l'he probat dues vegades sense exit! La gràcia de probar-les molt de tant en tant és que sempre vas a vista.
Felicitats a tots dos pels encadenaments a la Placa, aviat ja no caldrà qe hi torneu!
Salut

MSN ha dit...

Ostres jo que pensava que havia complert l'operació Palestina... i encara haurem de tornar a fer aquell parell de vies noves que hi han a l'esquerra!! :)