El passat dijous vem anar amb el Dani a fer una classica a la Roca de les Onze Hores, del nostre estimat Sant Llorenç, l'escollida va ser la via Flops (num 25 del croquis).La veritat es que pensavem que ens la ventilariem rapid i podriem fer el Cavall Bernat per acabar la jornada. No va ser aixi, el 2n llarg (V+) ens va portar mes problemes dels esperats i l'exposicio del 3r i ultim tambe ens va fer anar piano piano.
La via
Comença per una rampa de III+ sense cap assegurança. Es pot llaçar algun arbustet i fins hi tot colocar un friend mitja. Arribem a una alzina on hi ha una bona repisa a uns 15m de terra. 1ra reunio de 3 peces que dius... "encara" en un gran bloc.
El Dani treient-me les castanyes del foc al 2n llarg2n llarg: seguim els burils de l'any de la catximpum amb xapa inox casera (no ho entenc, si els burils no son inox... que en treiem de tenir xapes inox?). No estan molt a prop, pero tampoc estan lluny, ho podriem considerar una via esportiva de l'epoca (1984). Aqui es on quan arribo (una mica cagat ja) al pas de V+ i entre que no ho veig clar, que la roca no m'inspira confiança, i que els burils en cas de caiguda nose... decideixo baixar (d'un buril!!!). Amb compte em penjo i el Dani em despenja a la vegada que intento destrepar la majoria de passos, no fos cas que petes :P
El llarg l'acaba fent el Dani colocant un tasco passat el buril on m'havia quedat i tirant amunt fins a la R2 on trobem 3 burils i un spit actual en una repisilla. Alla la roca deixa de ser una merda per tornar-se mes acceptable.
Trobarem aquesta placa al mig del pas de V+ del 2n llarg3r llarg: veiem un burilillo a uns 6m de la reunio pero no ens motiva, el Dani prefereix xapar un doble buril a la reunio del costat per tirar una mica mes amunt a xapar un altre buril i anar cap al que haviem vist. Alla, repassant els croquis la via tirava mes a la dreta pero vem sortir tot recte amunt sense cap mes assegurança llevat d'un friend força ben colocat i un micro pont de roca on li va colocar un tasco que no hagues parat pas una caiguda. Al cap d'uns metres mes arribem a una repisa amb un gran arbre on es pot fer reunio pero vem decidir no fer-la. Per la dreta hi ha un desplom equipat que marca 6a pero entre que ja era fosc (vaig fer l'ultim llarg a palpentes) i tard, vem sortir per la sortida original fent una mica el tarzan entre les branques d'un gran arbre. Reunio final al cim en un arbust.
2na reunioExperiencies i vivencies:
- em falta fer moltes vies llargues mes encara, aquests moments d'incertesa els hauria d'afrontar amb mes optimisme (que esta equipada home!)
- estic massa acostumat a bons anclatges, fins hi tot ja em miro amb mal ull els spits!
- he millorat el tema alçades-odi (tot i que no hi havia molt pati :P)
- he apres tecniques noves (los recursos del classico! hehe)
- La via es molt guapa, amb en Dani feiem broma de recomanarli al Tarrago un reequipament ja que pensem que a la via li convindria :)
Conclusio: cal escalar mes ;)
Montserrat al fons, la Roca de l'esquirol, la gran diagonal i jo :P
13 comentaris:
bona aventureta Pere!
Sort que duieu el frontal.
El V+ si es graduat d'aquells temps, pensa sempre que pot ser algo més...
Una altra lliçó...suma y sigue...ja va bé ;-)
salu2
flx
Iepps...
Aixo de l'optimisme.. es basicament confiar en les teves qualitats d'escalador!! que segur q estan més enlaire del que et penses.
Per cert.. renegar d'un espit i després baixar-se d'un buril.. no se jo eh!!
Ei Pere!!
Aquesta conclusió m'agrada molt i em sona molt!! Es lo que sempre em repeteixo quan torno de grimpar!!!
Salutacions i a continuar amb la clàssica!
Tinc bons records d'aquesta via, tot i que ara, acostumat als parabolts, costa una mica de tornar a escalar amb aquestes reliquies de burins.
Adéu i a seguir repetint les clàssiques de Sant Llorenç!
Vinga tio... aupa! Tal com diuen es tracta d'anar fent classiquilles i anar pillant coco! Aixo es una droga... com mes i vas mes enganxa!
Aixo dels segurus ja li aniras pillant confiança! Jo pel contrari men fio bastant.
Ultimament estic molt fanatic amb la clàssica tiu!
Amb una setmana he fet dos vies a la paret de l'aeri: Via dels sostres-david aparició amb el Xavi Farre i la fragel rock amb el Ferran. Como no ja m'he comprat el llibre cara nord!! De projectes un munt! A veure quan ens veiem!
Salut
flx, al arribar a dalt el Dani es va sorpendre que hagues fet l'últim llarg sense el frontal, a les 22.15 erem al cotxe hehehe
piter, cert, la confiança en un mateix és el més important. Lo de baixar-me del buril va ser pq ja no ho veia més clar! ;P
ivan, lo fotut és que la conclusió sempre es repeteix xD
xavi, sóc un romàntic i sant llorenç casa meva... tot i que la roca sigui un rostoll... té un noseke que m'empeny a enfilar-m'hi :P
marsi, la mare que et va parir! Estas fet un tros de bou, igual que el Ferran i el Xavi... vaia 3! Fraguel Rock i Dels Sostres... ja m'agradaria a mi tenir els collons!
Saluda als del CAU! :)
Ei, Pere, ànims que els burils aguanten molt més del què et penses !! Compra't alguna cinta d'aquelles que s'esparrequen i procura xapar sempre en corda alterna en aquests casos, i mica a mica t'hi aniràs acostumant. Jo encara no n'he arrencat mai cap, de burí !!
I és que l'esportiva i la clàssica no tenen res a veure....
Ei Pere!
OStres quina aventurilla eh?
No vul fer de tocanassos, però deixa'm observar un parell de coses:
EN GENERAL, amb un graun mig i una mica d'experiència aquestes vies acaben sent un repte plaent on si saps encertar la jugada pot sortir-ne perfectament sense patir.
Un dels INGREDIENTS BASICS ( tant a nivell psicològic com a nivell FISIC-REAL), és poder GESTIONAR correctament els riscs ( no perills...un risc és una probabilitat, un perill és una amenaça certa en que ja has caigut), de maneraq ue en cas de SINISTRE, el PERILL REAL SIGUI MENOR.
Com a exemple...la reunió de la foto és PERILLOSA. Hi pot haver risc de caiguda de l'escalador, tant en factor 2 com en factors menosr ( una vegada xapada alguna assegurança).
El RISC que caiguda comporta és la probabilitat que la reunió PETI ( configurada per tres burins de baixa resistencia i un spit de 8mmm).
De cara gestionar que aquest risc no esdevingui un PERILL podries fer:
REPARTIR correctament les càrregues sobre les unitats de les reunions, amb un triangle UNINT els burins per repartir les carregues parcials en UNA UNITAT i aquest trangle equilibrar-lo amb l'espit. NO HO VAU FER.
IGUALMENT els dos burins de la esquerra NO PORTEN MOSCATES, pel qual una tracció forta corda-xapa pot seccionar la bagueta. Millor usar maillons o moscates de baix diametre o el cable de un tascó per llaçar aquests burins. OJUUUUU!
Quan hi ha una reunió amb assegurances dubtoses millor BLOQUEJAR el triangle, de maneraq ue en cas de rebentar una assegurança, el moscata que la xapa no impacti sobre el punt central de la reunió. TAMPOC ES VEU CLAR QUE NO FOS EL TRIANGLE CLÂSSIC
Parelel.lament les AUTOASSEGURANCES estàn col.locades al SPIT. Si bé aparentment el SPIT us sembla el punt més fort de la R...en REALITAT el punt més fort seria el PUNT CENTRAL on convergeixen les capacitats de SUPORT EQUILIBRAT dels ELEMENTS de la reunió...és a dir el moscata central.
Finalment no hi ha cap DISSIPADORA, ni en l'autoassegurança ni en la unió dels triangles ni en els burins txungos.
Un truc és que un cop muntada la reunió CORRECTAMENT, el que assegura és baixat un parell de assegurances més avall, d'on es penja, reenviat a la reunió), i el que va de primer usa la reunió coma PRIMERA ASSEGURANÇA. En cas de caiguda ja no es dona un FACTOR 2 i a més la primera assegurança que aguanta és una reunió molt més sòlida que un seguro únic...
Aneu en compte bouuuu!
Les darerres investigacion sobre anclatges i reunions 8 que aporten resultats que canvien molt el que fins ara es tenbia coma valid), surten publicades en un llibre darerrament editat per DESCNIVEL..no dubteu en fer-hi una ullada...també a DESNIVEL hi ha molts articles de COM millorar els muntatges de reunions en terreny precari.
Apa salut i perdona la alliçonada, pensa que si no t'apreciés no t'ho diria bou!
PD: Millor que al Tarragó no li doneu massa idees, que després se les fa seves....
O bé si!!! Si digueu-li, si tothom li suggereix un reequipament igual se li satura la olla i es bloqueja...¿Els atacs informàtics no funcionen així???
DEW!
Tranqui tranki! Tampoc ho vem fer tant malament!
1. burins de l'esquerra llaçats
2. spit
3. burí de la dreta
Tot triangulat amb 3 braços fixes.
Els dos estavem anclats al punt central del triangle de forçes però teniem lligat un tros de corda a algun dels anclatges (porsiaca més psicològic que res) :P
Tot i això, merci ;D ja m'agrada ja que m'assessorin :)
heheheh.
Ok!
però fixa't-hi bé:
Burils llaçats...la xapà NI TANT SOLS té els cantos gruixuts...en cas de caiguda el més probable és que seccioni el cordino.
Paral.lelament de la parella de burins, el de la dreta ni tant sols és un burí, és un cargolet...
En cas de un impacte BRUTAL, els burins podrien seccionar el cordino...encara que sembli contradictori, aquest fet impediria que els moscates dels burins impactessin contra el punt central...
Si vau bloquejar el triangle millor.
Mireu el darerr desnivel...hi ha un nou model de muntatge de reunions ( QUD I EQUALETTE) que sembla que van molt bé...
Saluteeee!
Pel que veig a les fotos, deunido quin iuiu!!! Em penso que es la tendència a les vies llargues de Sant Llorenç oi?
Ara la via sembla força maca!
Salut
Ei,
Sembla que n'hi ha unes quantes amb segurillos d'aquest estil.
I, Tranki, tens raó amb el tema de les dissipadores.... a l'armari del material hi fan molt bonic però no estarà de més portar-les quan anem a St. Llorenç...
Ja,ja,ja... si que us preocupeu de les xapes i les reunions, quan el problema real de St. Llorenç és la qualitat variable de la roca, ja,ja,ja... per exemple, el buril de la dreta està en un còdol, i a St. llorenç els còdols no estan cimentats amb tanta força com a Montserrat, tot i això (triangulacions a part), la reunió està prou bé, no? Vull dir, que no tot a la vida són parabolts... que estaria molt bé reequipar-la, però si no es pot... doncs anem fent amb el que hi ha!
Per cert PGB, tinc tres vies pendents a St. Llorenç que he descobert mirant els totxo-ressenyes, ja t'aniré comentant, es veuen potents!
;)
Publica un comentari a l'entrada