Mala mar a Montgó

Com bé va explicar el Mohawk, vam quedar el dissabte 26 d'Abril per anar a escalar a Cala Montgó.

Cala Montgó, ancoratges no-inox / inox /pseudoinox / resines "trencades"...

Primer de tot, dir que amb el poc temps que teniem va ser un fracàs. Jo no m'en recordava ben bé on era el sector i haviem d'estar d'hora a dinar als respectius allotjaments empordanesos.
Ens trobem buscant el sector per sota la torre, el dos anavem perduts. Però al cap de res el trobem i muntem el ràppel per baixar.

Allà ens posem amb la via #8 dels meus croquis, un 6a/+ la única que havia provat l'únic cop que hi havia estat, i em van caldre dos intents per encadenar-la, no com al Mohawk, que se la va treure en menys d'un minut.

A la segona va a la vençuda!

Acte seguit es va posar amb la #9, un suposat 6b que deu ser 6a+ també. Desploma més però els cantos són més vius. Al despenjar-lo veig que em treu les cintes i penso... perquè m'ho fas això Josep?! :_(
I quan m'explica que la R era un químic mig sortit amb la sika rovellada, i un parabolt oxidadíssim... ho entenc i és més, li ho agraeixo!

Malhauradament acabem la visita en aquell mateix moment, ja que la mar s'estava posant molt amenaçadora i les onades anaven a per nosaltres. Tornem a pujar per on hem vingut aprofitant la corda que hem deixat instal·lada pel rappel, recuperem el material que hem deixat a les cadenes des de dalt, ja que ens feia cosa despenjar-nos d'allò i cap a casa falta gent, no sense visitar abans, els bunkers del Cap Trencabraços.

L'aigua invaint el peu de via