Quedo amb el Dani al bar Anna del Bruc. Al arribar me'l trobo tancat i vaig al Xicu, on hi ha el Salva, el Zombi i companys esmorzant. Esmorzo amb ells mentre arriba en Dani. Mirem ressenyes i parlem una mica fins que marxem cap a Can Jorba.
- Bego-Miguel-Kush (croquis)
Aquesta via, juntament amb la Sol Solet, és de les més fàcils de Can Joba. Amb l'alicient que la Bego-Miguel-Kush arriba al cim de l'Agulla de Can Jorba, permetent-nos escalar uns 240m en un grau de dificultat molt assequible i amb la seguretat del seu actual equipament.
Em fa una mica de mandra comentar cada llarg, ja que ja l'han piat molts companys (escalatroncs, trabalon, flx, geam...), així que només en faré quatre pinzellades i afegiré algun comentari.
Nosaltres vam empalmar els 2 primers llargs: Amb una corda simple de 70m s'arriba just (molt just!) sense haver de sortir al ensamble. Alerta! (ja ho veuen) Cal planificar-ho bé i dur cintes prou llargues per evitar el roçament. Recordo que el Dani no va xapar la R1 i va posar cintes molt llargues a la última xapa del L1 i a la primera del L2. Crec que duiem unes 17 cintes express.
Jo arribant a la R2
El tercer em va tocar a mi i es notava que feia temps que no feia cap via llarga, quina lentitud escalant, llàstima que a la que li agafava de nou el gustet a les distàncies entre assegurances vaig arribar a la R3, 2 parabolts amb anella situats en una bona repisa.
En Dani muntant la R4 i jo recuperant el llarg
El 4t llarg el va fer el Dani i el 5è i 6è els vaig empalmar en un de sol. A destacar la sortideta de la R4 que té un passet finet finet.
Jo al L5 i en Dani arribant al cim
Al acabar la via vem acabar de fer cim a l'Agulla de Can Jorba i vam fer un curt ràppel des d'un arbre a la cara est. Per tornar al cotxe vem fer-ho pel camí de la Palomera, tardant aproximadament 1h i 10 minuts.
La idea inicial era fer dues vies, al acabar aquesta posar-nos a la Drac Gos, però jo tinc dinar familiar i amb els horaris que dúiem ens va ser impossible. Queda pendent!
7 comentaris:
Està ben maca aquesta, penso que la repetiré que es una de les que ara em van bé.
Gracies per compartir ho...ni que sigui una amb una mica de retard ;-)
salu2
L'última vegada que vaig estar per aquesta paret també voliem fer la Drac Gos, però en comptes de jugar a l'Oca vam preferir escalar la Escabroni+aresta brucs de l'agulla de can jorba i rapelar la cara est fins al peu de la Drac. El problema és que vam començar escalar a les 6 i clar... vam acabar el dia jugant a l'Oca i ja vam arribar amb els braços ben abutifarrats al cotxe.
Marsi
Ei Pere! Aquesta sí que és una escalada de Love Climbing!! Quan la vam fer vam tornar pel barranc dels Tres en Ratlla, opció recomanable per si t'has quedat amb ganes de cansar-te més.
Salut!!
Flx i tant. Recordo que ja ho havies fet fa una temporada oi?
Marsiiiii! Clar que si, és millor combinació escalar que pujar aquella canal equipada. Horaris CAU... és lo que tiene ;)
Eduard, i tant! Love climbing de les bones, llastima que la tornada sigui llargueta :P No he baixat mai pel Tres en Ratlla (tampoc pel Joc de l'Oca, però ja em va advertir el Dani que era un tostón!). M'ho apunto!
Veus, aquesta la tinc pendent i tinc que anar-hi ben aviat. I amb la intenció de baixar caminant, també!
És evident, la baixada?
No te la perdis la Drac gos, que t'agradarà segur!!
Eps Joan, a mi em guiava el Dani fins a les vies d'esportiva de la Palomera, que Montserrat no m'ho conec massa. Però si, almenys des d'allà el camí és bastant evident i està plè de marques de pintura (masses!)
Cuida't l'espatlla! ;)
Pere, aquesta si que és una via llarga, per cert en Salva sempre m'havia dit que aquesta li feia molta il.lusió de fer?.
Felicitats
Publica un comentari a l'entrada