Sadernes és roca i aigua cristalina
Vam anar passant per davant de tots els sectors d'escalada: Castell s'espasa, la cúpula, el pont d'en Valentí... allà vem anar seguint el camí en direcció Sant Aniol d'Aguja, tot molt ben indicat sense (practicament) possibilitat a perdre's.
Moments i paissatges de la sortida.
El paisatge ens va agradar molt i jo vaig recordar que la meva primera ruta de varis dies, estant de colònies, vaig fer-la per allà amb l'esplai quan era petit! Quants records! :_)
Sant Aniol d'Aguja
Arribats a l'ermita de Sant Aniol vem seguir caminant uns minuts més fins al Salt del Brull. Allà, uns barranquistes que disfrutaven de l'abundància d'aigua ens van fer entrar ganes de provar aquest esport de muntanya. Potser més endavant :)
El salt del Brull
Vam estar una estona per allà gaudint del moment i admirant la bellesa del lloc (i unes parets amb unes xorreres brutals!) i vam tornar cap a Sant Aniol on vam dinar i vam estirar-nos una estoneta a prendre el sol.
Becaineta i xorreretes
Després d'una curta becaina, va tocar desfer el camí, aquest cop anant cap al Salt de la Núvia d'on teniem un mirador privilegiat d'una bona part de l'Alta Garrotxa.
Vistes des del camí del salt de la Núvia.
A sota l'Alba pel camí i la meva ombra.
Ja arribant al cotxe no me'n vaig estar de treure el cap a la Cúpula, i veure les vies més dures de Sadernes des de sota. Buf quin desplomarro!
Al wikiloc teniu un track de la sortida.
A l'endemà vam anar a fer una mica d'esportiva amb l'Alba i en Piter (que m'acaba traient les castanyes del foc, com sempre) al Montplà. Ens vam dedicar a repetir vies que ja haviem fet en altres ocasions i acabem el dia gaudint d'una paella a la Gola del Ter, en bona companyia.
Albert al 6a+ i en Pere al V (arxiu)
Cap de setmana light, però també ha estat prou bé ;)
10 comentaris:
Quins tolls mes guapos. Ara fa molt que no ens apropem per allà i m'has fet venir ganes. A més a més...amb la calor que fa, aquesta aigüeta crida a llençarse! :-)
com mola Sadernes...nosaltres hi haviem anat molt fa uns quants anys (5 o 6). L'últim cop que hi vaig estar la neula flipava amb els peixets dels tolls...i intentava caçar-los jejeje, vam riure molt.
Bonita la excursión.
flx, jo també en tinc ganes. Encara no he pogut disfrutar d'una bona jornada climberiana a Sadernes. Sempre que hi he anat estava tot a petar :(
Marieta, es genial la combinació climbing i remulling! :P
Fernando, l'alta garrotxa és molt bonica. Em va agradar molt la caminada :)
Pere, anar a trepar encara em molaría mes!!!!
No he escalat mai allà, jo em referia a la excursioneta que es ben maca.
Veig que t'estàs entrenant per fer aproximacions més dures...., que no et torni a passar com aquella vegada a la sud del Pedra!!
Osti.. ha plogut molt des d'aquest cap de setmana!! Va ser la meva reentré des del desembre !! jeje Apa nano... ens veiem !!
Aixo si... Sadernes, de lo mes guapo que hi ha !!
Como mola San Aniol... buffff... hace ya mucho tiempo que no bajo por su barranco... una gozada...
Al ladito tienes otro... algo más solitario que el de san aniol...
Salud y montañas.. !!!!!
Bones, Es pot escalar a Sadernes??..
Joan
Hola Pere! Molt guapes les fotos, un lloc fantàstic, llàstima que a vegades estigui tan a petar de gent. Jo vaig tenir l'any passat l'oportunitat de fer el barranc de Sant Aniol, també molt recomenable (encara que s'ha de demanar permís al parc, em sembla que eren màxim 10 persones per dia, i no tot l'any). Ens veiem!
Publica un comentari a l'entrada